Reflexions de cara a la Diada
"Jo aniré o no a la Via Catalana en funció de la meva disponibilitat física i del que en consciència cregui que he de fer. ¡I ja està! ¡Així de senzill!"
Milers de ciutadans es van manifestar la Diada del 2012 sota l’eslògan Catalunya, nou Estat d’Europa. /
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Tot i que en la darrera carta setmanal de juliol em vaig acomiadar fins a la setmana de l'11 de setembre, m'he cregut amb el deure d'avançar la nostra correspondència electrònica per comentar la nostra opinió i posició sobre la Diada nacional d'enguany.
La situació política --i no cal dir, l'econòmica i la social-- és més complexa que mai i necessita reflexions més profundes que mai. La simplificació no serveix per als temps que corren. I aquesta afirmació potser no evitarà que jo mateix pugui caure en aquest error i que, del que avui escric, se'n facin simplificacions que puguin esbiaixar el conjunt de la carta. En tot cas, sempre romandrà escrita amb la seva total extensió per a qui tingui interès a conèixer el seu contingut i no les interpretacions que se'n facin.
Crec recordar que va ser al començament d'agost quan el secretari general del comitè de govern, amb el suport unànime de la permanent --la seva executiva-- va remetre una carta a la presidenta de l'ANC i a la d'Òmnium Cultural en la qual es reflexionava al voltant de la necessitat que la Via Catalana, convocada per aquestes dues organitzacions, fos capaç d'aglutinar el màxim possible d'expressions del catalanisme polític i fos inclusiva i no exclusiva. Creiem que tot el procés polític emprès a Catalunya després de les darreres eleccions al Parlament requereix la màxima transversalitat possible, la suma de com més forces polítiques millor. El proverbi "si vols anar ràpid vés sol; si vols arribar lluny, vés acompanyat" expressa prou bé el perquè de la posició d'Unió.
Per això vam demanar als organitzadors que reflexionessin sobre la necessitat i l'oportunitat d'obrir el lema de la convocatòria "cap a la independència" a l'exercici del dret a decidir. I dic exercici perquè crec que el dret ja el tenim, tot i que és ben cert que els drets no ho són fins que s'exerceixen. Al Parlament de Catalunya i al propi Congrés de Diputats s'han aconseguit grans majories al voltant del dret a decidir. CiU, ERC,ICV, EUiA, CUP i també --i molt important-- el PSC han votat el mateix. De fet --i no tenim dret a ignorar-ho--, per primera vegada a les Corts espanyoles el PSC va mantenir un vot diferent al del PSOE. I en una qüestió tan important com aquesta! El dret a decidir suma, doncs. La independència és una proposta legitima, però divideix.
La nostra proposta es confederal, no independentista
Identificar l'exercici del dret a decidir amb la independència és una opció, però no l'única. Hi insisteixo: és molt respectable, però no és compartida per tots els que defensem el dret a decidir. Unió, per exemple, no és un partit independentista. La nostra proposta és confederal. Tampoc --no obstant l'interès de penjar-nos la llufa-- som antiindependentistes. Gràcies a Déu, no som antires, ni antiningú. Ens definim en relació a les nostres pròpies posicions i no en relació a tercers. Ni tan sols sentim pànic davant la independència. Però ho reitero: no som independentistes com a partit, tot i que en el si de la nostra militància --i fins i tot de la direcció-- hi ha sensibilitats independentistes, lògicament respectables.
Les respostes dels organitzadors al plantejament polític d'Unió van ser diverses. El vicepresident de l'ANC va dir que qui assistís a la cadena seria comptat com a independentista i va ser, per tant, certament i clarament excloent. Des de la presidència d'aquesta organització es va apuntar un lema satisfactori per a Unió: “volem votar!” És molt més integrador. La presidenta d'Òmnium Cultural va intentar menysprear Unió i va declarar que no calia preocupar-se per la nostra posició perquè érem petitons. No tinc intenció de polemitzar sobre aquesta afirmació, més enllà de dir que és descaradament excloent. No paga la pena. En tot cas, la proposta d'Unió d'obrir el debat no va tenir per a nosaltres respostes suficientment positives, sense que deixem de respectar-ne algunes.
Al voltant de Rafael Casanova
Malgrat tot, Unió valora molt positivament aquest debat. I no ens hem sentit sols. Altres forces polítiques, com ICV-EUiA, s'han posicionat en termes semblants. També dirigents socialistes de l'anomenat públicament sector crític han fet pronunciaments equivalents. I no oblidem els posicionaments dels principals sindicats i sobretot el sentiment de molts ciutadans. En aquest marc arribem a definir la posició davant de la Diada i ara la comentaré.
Unió fa una crida a la seva militància a participar en tots els actes institucionals arreu de Catalunya i especialment en l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Aquest 11 de Setembre és molt especial i hem d'agrupar-nos al voltant de l'ofrena, que farem a primeríssima hora del matí per facilitar l'assistència a altres actes institucionals. Pel que fa a la Via Catalana, sabem que alguns alcaldes i alcaldesses d'Unió han col·laborat en la seva preparació perquè personalment s'hi identifiquen o perquè han estat lleials a la voluntat dels seus conciutadans. D'altres, simplement no ho han fet. Tots tenen dret a fer el que han fet i no per aquest motiu els uns són més patriotes que els altres. Si ha estat així abans del dia 11, també serà així aquest dia a la tarda.
No passarem llista
Unió no dóna llibertat a la seva militància o als seus dirigents per assistir a la concentració. La llibertat de cadascú no depèn de la direcció del partit. El que el comitè de govern ha acordat és que cadascú segons el seu criteri faci el que consideri oportú. I és el que faran els dirigents o els militants. No passarem llista de qui hi va i de qui no hi va. No hi ha cap consigna i no es forçarà ningú a prendre una posició o una altra. I això també serveix per a la meva presència o no a la Via Catalana. Hi aniria per defensar la consulta? I tant! L'any passat vaig anar a la manifestació en defensa del Pacte Fiscal. Resultat: em van comptabilitzar com a independentista, això sí sense que alguns manifestants independentistes deixessin d'increpar-me, d'insultar-me, de llançar-me monedes a la cara i sense que els no independentistes es preguntessin públicament què carai feia jo en aquesta manifestació. Per tant, hi insisteixo, no passem llista i exaltem la llibertat. Jo hi aniré o no en funció de la meva disponibilitat física i del que en consciència cregui que he de fer. I ja està! Així de senzill!
Per tant, ¿hi haurà militància d'Unió a la Via Catalana? I tant que sí! Com he dit abans, tot i que l'aposta d'Unió ara per ara almenys no és la independència, hi ha militants que se senten independentistes i molts altres hi aniran, malgrat no ser-ho, en defensa de l'exercici del dret a decidir. Recordo, per exemple, com a finals d'agost el president de la Diputació de Girona o el vicepresident de la de Tarragona -els amics Joan Giraut i Albert Vallvé, respectivament- van dir clarament que feien costat a la Via Catalana per significar el seu suport a l'exercici del dret a decidir i no a la independència. No tinc cap dubte, doncs, que es pot participar en la Via Catalana en defensa, com Unió vol, de l'exercici d'aquest dret. Si l'ANC ha convidat a participar-hi a l'onada groga en favor de l'escola pública, la verda dels desnonaments i els que pretenen encerclar l'edifici de la Caixa..., també hi caben els que defensen el mandat parlamentari del dret a decidir.
Estic segur que tots els actes de la Diada, inclosa la Via Catalana, seran un èxit i expressaran la pluralitat del país i la complexitat del moment. Hi ha moltíssima gent empipada --jo també!-- per l'agressió política, econòmica, financera, cultural, etc. de les institucions de l'Estat cap a Catalunya. A més, hi ha persones desesperades per la situació econòmica i social, molta gent que ho passa molt malament que també expressen el seu malestar. Moltes persones sortiran al carrer amb motiu de la Diada per manifestar d'una manera o d'una altra la seva indignació. Benvinguts siguin tots els que puguin contribuir a fer avançar els drets nacionals -entre els quals, l'exercici del dret a decidir mitjançant una consulta- o els drets socials. Sempre tindran el nostre aplaudiment. Si el que aporten a la llarga no és altra cosa que frustració, no podrem fer més que lamentar-ho.
Notícies relacionadesEns veurem dimecres 11 de Setembre, a quarts de nou, a l'ofrena floral a Rafael Casanova.
