Ens observen

Observar sempre ens ha semblat un verb de qualitats admirables. És molt observadora, s'alaba d'una persona, indicant la capacitat de fixar-se amb perspicàcia i retenir els detalls. Ara és gairebé com un gest d'enuig davant l'estesa interpretació ràpida del ràpid esdevenir-se. S'ha d'anar més a poc a poc. Perquè observar no és sinònim de veure o mirar. Tancat el capítol estiuenc, durant el qual resulta més fàcil observar i sentir els peus de fang que ens sustenten en moltes ocasions, seria beneficiós mantenir aquesta observança. Però, obligadament, interpretada i acollida com un exercici positiu, estimulant, que ens farà avançar.

L'estereotip repeteix que les dones són observadores, però com és habitual, és una forma de contraposar aquesta definició a la mateixa acció. El que sí que és palpable és la carència d'observació, mantinguda, general i constant sobre aquelles situacions en què el tracte s'escapa de la igualtat entre ells i elles. La cultura n'és una. I no poc important. En la cultura es recreen la intel·lectualitat, la visió de futur, el reflex del present. S'atribueix a la llibertat i a la manifestació de les ànsies de pobles i circumstàncies. Tothom hi està d'acord. Perquè, ja se sap, en la teoria són moltes les persones que comparteixen codi. La pràctica és més dura, està més enganxada al que ens passa als homes i les dones en el dia a dia. Els llibres blancs o d'altres colors de la cultura ni tan sols fan somiar. Al contrari. Ens ofereixen una societat recreada majoritàriament per homes, sigui quina sigui la disciplina, persistint en un error en un sector de creació, de far.

Per tot això s'ha de rebre com aigua de maig la creació de l'Observatori Cultural de Gènere, que lluny d'apriorismes va a l'arrel del problema. I recull en l'inici de la seva pàgina (http://observatoricultural.blogspot.com.es) una frase com a conclusió de l'objectiu a batre. «Al llarg de la història, 'Anònim' va ser una dona», de Virgina Woolf. ¿Quantes persones han tingut a la seva tauleta aquest estiu un llibre de Woolf?, ¿una obra escrita per una dona, ¿quantes referències als mitjans de comunicació han trobat de llibres escrits per mans femenines?, ¿quants articles d'opinió de dones han llegit i han pogut motivar-los a comprar alguna obra de l'escriptora o de les cites femenines del text? I així una llarga llista de respostes que vostès poden contestar respecte a les pel·lícules, les arts plàstiques, el periodisme. L'Observatori, una encertada de­cisió de M. Angels Cabré, constata i apunta: «Són temps canviants, en què la crisi mundial empeny la ­cultura a reinventar la seva funció i els seus mecanismes de trans­missió».

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Una societat que observa sembla una societat disposada a l'autoanàlisi i l'autocrítica. L'Observatori es va estrenar, abans de l'estiu, precisament amb un estudi sobre la presència de les dones en els apartats d'Opinió dels mitjans de comunicació. És aquí on tenen cabuda les mirades fetes des de la reflexió i, rere seu, el beneplàcit o el veto a la realitat. De manera que, actuant com a filtre del que amb el temps es considerarà història, les opinions enlairen o soterren maneres d'actuar i de pensar des d'una perspectiva. Actualment, pràcticament en totes les ocasions des de la perspectiva masculina, que no necessàriament està firmada per un home. Observar és només la primera part de relat.

Així que el repte per a tothom, que ens posarà al davant l'Observatori, serà no només acceptar que homes i dones hem d'actuar en lliure competència perquè la cultura deixi de ser un monopoli masculí. En veritat perquè canviï aquesta forma haurà de canviar el fons, com encertadament constata aquest pont de vigilància, i haurem de forçar la reinvenció i els mecanismes de transmissió. Ens observen…