Anàlisi
Del somni a la tragèdia
La figura de Salvador Allende no cau en l'oblit amb el pas del temps. La seva última decisió va traslladar al món l'exemplar referència política de coherència, honestedat i el compromís d'un president constitucional que va preferir donar la seva pròpia vida abans que entregar les institucions democràtiques als que es disposaven a trair la sobirania dels ciutadans xilens per la força de les armes, la repressió i la mort. Més enllà de la discussió al voltant dels errors que hagués comès el Govern de la Unitat Popular, molts i de diferent consideració, el que està fora de debat és l'amputació sangnant del somni de canvi social profund que va suposar aquell cop d'Estat de fa 40 anys. Sens dubte, el context històric de guerra freda no era el més propici per a la realització d'un projecte amb el cognom de revolucionari.
El grup nacionalista d'extrema dreta Patria y Libertad va ser el braç violent executor d'una estratègia de permanent pressió i boicot al projecte de socialisme democràtic, des d'abans fins i tot de les eleccions del 1970. Des de la Casa Blanca Richard Nixon havia donat instruccions precises, amb un quantiós finançament al darrere, per evitar per tots els mitjans que Salvador Allende accedís al Govern.
La conspiració
Mentre al Congrés s'iniciava la votació per elegir el nou president, el general René Schneider, comandant en cap de l'Exèrcit, agonitzava en un hospital després d'una acció que va tenir com a autors intel·lectuals de la conspiració el propietari del poderós diari El Mercurio, Agustín Edwards Eastman, i diferents actors locals dels serveis d'intel·ligència coordinats per Henry Kissinger. Un altre general, però sediciós, Roberto Viaux, s'havia delatat dies abans a la revista Ercilla donant dues alternatives per a Xile: «Una intervenció militar estrangera, que seria funesta per la indefensió de les nostres forces armades o que Allende no arribi al poder. Molts ens pronunciem per la segona».
Les amenaces es mantindrien durant els següents tres anys. L'estiu xilè del 1973, l'avui escriptora universal Isabel Allende va descriure l'estat d'ànim del seu país: «Malgrat els nostres esforços, es va acabar el 1972 i seguim vius. Però comença el 1973 sense que hagi disminuït la nostra tendència a assassinar la felicitat». Aquella observació precisa de la realitat de la neboda del president Allende reflectia la persistència dels enemics d'un somni que es transformaria en tragèdia durant 17 llargs anys.
Notícies relacionadesLes grans alberedes de la llibertat que va arribar a dibuixar Salvador Allende instants abans de la seva mort han volgut que competeixin en les pròximes presidencials del mes de novembre dues filles de companys d'armes que van elegir camins oposats a partir d'aquell 11 de setembre. Fernando Matthei, pare de la candidata de la dreta Evelyn Matthei, va ser comandant en cap de la Força Aèria a la Junta Militar que presidia Augusto Pinochet. Al general Matthei se'l va acusar de ser el responsable de les tortures que acabarien per provocar la mort del general lleial Alberto Bachelet, pare de l'expresidenta i candidata de la coalició de centreesquerra, Michelle Bachelet.
En aquests dies de recuperació de la memòria col·lectiva de Xile els termes sobre els quals més es debat segueixen sent reconciliació, veritat, justícia i perdó. Un altre expresident, Ricardo Lagos, ho ha expressat amb emotivitat: «La dictadura va robar a Xile el millor de les nostres vides, però no ens van poder prendre el privilegi de l'ètica».
