La mentida de les vacances
¡Quines cares en la tornada a la feina! Algunes necessitarien una operació d'estètica per recuperar el seu aspecte del juny. I tot, per viure equivocats i al revés.
Les vacances no són cosa bona, haurien de desaparèixer per decret, no es pot tenir el personal amb una dinàmica malsana d'aquest mes treballes, i aquest altre, i aquest, aquest, aquest..., fins que arriba el dotzè i et deixen anar a l'esbarjo. I després, apa, torna amb alegria a treballar onze mesos mes seguits.
A més, que els homes i les dones no estan fets ni fetes per treballar, i així es desprèn del Gènesi, explicació més que suficient, que satisfarà fins i tot els no creients, per comprendre com el seu destí era el paradís i el gaudi de disfrutar de la fruita. Una altra cosa és que es fiques la pota, per citar alguna cosa per ficar, i el càstig corresponent fos el desterrament de l'Edèn. Molta paràbola del fill pròdig, però aquí no hi va haver marxa enrere i va ser una expulsió fulminant. De porter de discoteca.
La teoria següent no és meva, sinó d'un pintor que vaig conèixer a Blanes i que en essènciadeia que si Déu hagués volgut crear a algú per al treball, l'hauria dissenyat d'una altra manera, és a dir, dotat de quatre cames i catorze braços, per posar un exemple, però ho va fer tal com ens veiem al mirall perquè la seva 'ra de ser' era l'oci. I la fruita, no ens oblidem de la fruita.
No acostumo a creure gaire en les teories, tret dels pronunciaments orals dels matemàtics, els arguments dels quals acostumen a ser irrebatibles, com aquest de dos més dos són quatre --sis per a Hisenda-- i altres tonteries que no hi ha per on torejar-les. Però accepto la de l'artista esmentat perquè és de pura lògica, i es demostra la seva validesa cada vegada que ens anem de vacances. Estem fets per no fer res i ens han reconduït pel camí de la feina i la penalitat, per més que ens hagin inventat els sindicats de classe i quatre vagues de paradeta.
L'única pega és que si haguéssim estat creats amb catorze braços, hauríem trigat segons a estimbar-nos per la bancarrota: si ho pensem una mica, si amb dos ja es fica fàcilment la mà en la caixa, ¿què no seria això amb catorze mans per individu? Res és perfecte.
En fi, ja som al setembre i amb l'excepció d'aquests espavilats que sempre es guarden dies per a aquest mes, ¿què ens queda als altres? Home, allà a la llunyania hi ha el Nadal per rascar algun dia al calendari, però ni encenent les llumetes al novembre ens serveix avui de gaire consol.
Notícies relacionadesNo, les vacances no tenen sentit, i aquí la patronal em donarà la raó, perquè descol·loquen el treballador i li fan perdre el ritme, tant com costa d'agafar-lo. El més procedent, i aquí la patronal no hi deu estar d'acord, és tornar als orígens i desmuntar el xiringuito actual per tornar-los als homes i les dones el seu paradís de gaudi i oci, perquè ja han estat suficients els anys de càstig. Que siguin onze mesos de festa i un de descans. I molta fruita, que és sana.
¿I de què viuríem, es preguntarà algun? Molt fàcil: precisament, de la indemnització que ens correspon per segles i segles de treball contra natura, que deu ser una bona picossada.
