Respecte i no pas tolerància
La marca Espanya no ven. Per tercer cop consecutiu i en la primera votació, la candidatura de Madrid ha fracassat. Tòquio farà els Jocs Olímpics d'estiu del 2020.
Per què?, ens preguntem. Per motius que no tenen res a veure amb l'esport: la corrupció, l'atur elevadíssim, anar pel món sense saber parlar anglès i pensar que no passa res 'porque con el español se va a todas partes'..... Seria bo que això que anomenem Madrid i que s'identifica amb aquest tipus d'Espanya altiva, pàtria i 'trasnochada', que no entén qui són els altres i no els sap valorar, reflexioni, i ho faci no solament sobre uns jocs olímpics que ha tornat a perdre.
Ahir al matí, al 'Suplement' de Catalunya Ràdio, Oriol Junqueras refermava la seva posició: cal que Catalunya faci el referèndum sobre la independència el 2014. I que hi hagi una única pregunta, que es contesti amb un sí o amb un no. Junqueras veu clar que cal donar suport al lideratge del president Mas, si bé afegeix que parlar del 2016..., amb eleccions plebiscitàries, és un error d'estratègia.
Hores després, Artur Mas matisa. Que la consulta sigui acordada o tolerada per Madrid. I si no, eleccions plebiscitàries, com a màxim el 2016.
Acordada o tolerada. L'acord sembla clar que no hi serà. I tolerar... tolerar és suportar en els altres alguna cosa que es desaprova usant la indulgència, no prohibint-ho, ni impendint-ho.
Notícies relacionadesPotser hem de reclamar anar més lluny i que en comptes d'esperar que ens suportin indulgentment, ens tinguin en compte i ens considerin. Ras i curt: parlem de respecte.
D’aquí tres dies, és l’Onze de Setembre.
