L'altra guerra siriana
Va passar en el marc de la segona guerra mundial i la historiadora nord-americana Mary Louise Roberts ho documenta per primera vegada al llibre denúncia What soldiers do. Sex and the american GI in World War II France. No hauria de sorprendre'ns, ja que aquest estudi aprofundeix en com l'home utilitza el sexe com a arma de dominació de les dones. En aquest cas, els soldats dels EUA van actuar de braç executor d'un país naixent com a primera potència enfront de la que llavors lliscava cap avall, França. «L'Exèrcit va considerar la qüestió de la prostitució i de les violacions com una manera d'establir una forma de supremacia», declara la professora de la Universitat de Wisconsin (Madison) al diari Le Monde.
No va ser, per descomptat, el primer conflicte armat en què les violacions o la prostitució massiva formaven part d'un joc de matrioixkes. Encara que no va ser fins als anys 90 quan es va prendre consciència d'aquesta conculcació dels drets humans en què a les dones se les utilitzava com a instruments i se les desposseïa de la seva condició de persones, i, a més, pagaven per això la culpa amb els seus i amb l'enemic.
Fins que l'horror de Ruanda i de Bòsnia va rescatar del silenci les agressions sexuals i s'hi van posar números, milions de dones havien patit no solament les agressions en els conflictes bèl·lics sinó que n'havien arrossegat les seqüeles (embarassos no desitjats, infeccions, estigmatització en la pròpia comunitat) per sempre sense constar res del que havia passat. No n'hi ha hagut prou.
Avui passa a la guerra de Síria. Organismes i oenagés internacionals ja tenen acreditats segrestos i violacions per part de les forces governamentals i de la milícia Xabbiha, pro Assad, als controls viaris, les detencions o els assalts als domicilis a la recerca de rebels. En un dels testimonis recollits per l'ONU, un metge denuncia el cas d'una pacient, una jove siriana. Les forces de seguretat del seu país van forçar el seu germà a violar-la. Els experts alerten que resulta difícil recopilar testimonis femenins pel conservadorisme de la societat, que, malgrat que viu un procés d'alliberament del dictador, carrega sobre les dones les agressions sexuals sofertes.
Una resposta cínica. Com la recollida en el llibre de Roberts quan, davant l'onada de violacions que es va desfermar a la zona francesa alliberada pels nord-americans el 1945, les autoritats locals van voler frenar-la amb la proposta a les forces dels EUA d'adoptar un sistema de prostitució reglamentada. Van rebre un no amb l'argument que les dones i les nòvies d'aquells soldats no podien veure als mitjans de comunicació l'existència d'aquesta pràctica organitzada. I les franceses van quedar ignorades sota un mantell d'impunitat que fins a entrats al segle següent l'ONU no va intentar pal·liar amb un parell de resolucions (la 1820 i la 1888).
Notícies relacionadesÉs encara un desafiament, trencar la baula que uneix l'escalada de qualsevol conflicte amb l'augment del risc de violència sexual i de gènere. Potser perquè la cadena té peces al davant i al darrere que es mantenen ocultes. ¿Què ha passat amb els fills de les dones violades en el conflicte dels Balcans? ¿S'investiga el caldo de cultiu anterior als conflictes? Roberts destaca que al diari de l'Exèrcit dels EUA Stars and Stripes es presentava França, abans del 1945, com una espècie de bordell, completament erotitzada. No deixa de ser la ceguesa de sempre.
Seguirà passant que les agressions a les dones no començaran ni s'acabaran en el moment de perpetrar-se. Acabar amb aquestes pràctiques passa obligatòriament per enterrar la impunitat que encara sobreviu. I passa per desterrar la ciutadania de segona i la supremacia masculina. Es tracta d'una guerra enorme. Però pot acabar passant.
