Fora del sistema solar
Fora de la Unió Europea, de l’euro i del sistema solar --com deia López-Tena-. En els últims dies, després de la Via Catalana, hem sigut espectadors d’un batibull de declaracions i contra declaracions de representants d’actors internacionals importants. Per una banda, el primer ministre de Lituània -president de torn de la UE-, i el primer ministre de Letònia van reconèixer que Catalunya tenia dret a l’autodeterminació i que si el procés fos degudament legítim, "¿per què no s’hauria de reconèixer un nou Estat català?". Aquestes van ser, respectivament, les dues declaracions dels líders de les repúbliques bàltiques -dos estats protagonistes de la via bàltica-, que posteriorment van haver de matisar per una rebequeria important del ministre Margallo. Després d’aquest episodi, el vicepresident de la Comissió, Joanquín Almúnia, i el portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch, van insinuar que Catalunya quedaria fora de la UE. A aquestes aportacions s’hi sumen reportatges d''El País' i 'La Gaceta' -de l’esquerra a la dreta espanyola-, sobre el futur d’un Estat independent català donant suport també a aquesta tesi. Anem a pams.
SENSE PRECEDENTS
El cas català és una situació no viscuda encara en el si de la comunitat europea, no hi ha precedents que una part d’un Estat membre de la UE se secessioni. Per tant, seria "deshonest" dir que una Catalunya independent quedaria automàticament fora del club europeu. Ningú pot dir a hores d’ara de forma segura què passaria si es donés el cas, ho deia el mateix Almúnia fa aproximadament mig any.
La Unió Europea sempre ha resolt les coses políticament, i sobre la marxa. Groenlàndia va decidir deixar de formar part de les institucions comunitàries malgrat seguir depenent de Dinamarca, la RDA va entrar a formar part de la Unió sense haver de passar per un procés d’integració normal quan es va reunificar amb la RFA, i el Sarre va passar de França a Alemanya l’any 1957. Els casos d’Escòcia i Catalunya, doncs, són situacions noves, no ocorregudes, i que no estan previstes als tractats constitutius de la UE. Per tant, com en els casos esmentats, també hi haurà cintura política per resoldre el conflicte.
ESCÒCIA
A Escòcia, per exemple, s’ha establert que si guanya el 'sí' en el referèndum, el nou Estat tindrà 18 mesos per negociar la nova situación: el repartiment d’actiu i passiu (què passarà amb la base militar dels anglesos a Faslane, per exemple), i la relació d’Escòcia amb institucions internacionals com l'ONU, l'OTAN i la UE.
ADÉU ESPANYA, ADÉU EUROPA
Notícies relacionadesEn canvi aquí -que el debat hauria de ser sobre la celebració de la consulta-, s’avancen els esdeveniments i es parla d’un escenari post referèndum. L’adéu a Espanya és l’adéu a Europa -ens diuen-, l’adéu a Espanya és l’adéu al món occidental -reiteren-. Saben que el procés sobiranista va de veritat, i per això fan ús del temor per treure’ns la idea del dret a decidir del cap. Les últimes declaracions per part de la UE, també responen a un intent (penso) de calmar les coses i propiciar un acord amb Espanya. Amb els problemes que tenen sobre la taula, suposo que hi ha poques ganes d’alterar l’estatus quo.
Malgrat tot, però, només el diputat de la CUP, Quim Arrufat, ha fet la reflexió més interessant. Són els ciutadans de Catalunya que han de decidir també si volen ser o no a la Unió Europea. ¿O és que no hi comptem res? ¿No consisteix en això la democràcia? ¿O és que només ens la posem de jaqueta quan ens interessa? És trist i simptomàtic que més veus no hagin esgrimit aquest argument. Jo no vull aquesta Europa.
