Marc Marginedas, arquetip del corresponsal de guerra

Entre els molts corresponsals de guerra que he tractat, no hi ha dubte que el que més m'ha impressionat per la seva dedicació i coratge és Marc Marginedas. I ho va fer (impressionar-me) molt poc després de coneixe'l, quan vaig tornar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA per dirigir la secció d'Internacional després d'estar 15 anys rondant pel món. Tot i que jo mateix havia passat per diversos fronts de batalla –i fins i tot havia estat breument segrestat a punta de kalaixnikov a l'Afganistan–, i per això em creia bastant experimentat en aquest terreny, he de reconèixer que no em podia ni imaginar la capacitat, la versatilitat i la persistència d'en Marc en la cobertura informativa sota les més dures condicions possibles.

El març del 2003, quan la formidable maquinària bèl·lica nord-americà va penetrar en territori iraquià des de la gegantina base que va aixecar a Kuwait per a la invasió, en Marc estava cobrint en aquell emirat el desplegament militar del Pentàgon. Però després que les divisions cuirassades creuessin la frontera, devastant-ho tot al seu pas, es va trobar que era impossible entrar al darrere de les tropes nord-americanes, que havien segellat tots els passos fronterers.

Diverses vegades al dia, es presentava als controls militars i cada vegada era rebutjat, fins que en una badada dels soldats va aconseguir colar-se a peu fins a l'altre costat. Va entrar a la guerra de l'Iraq només amb la roba que portava posada i un telèfon satel·lital Thuraya, i va començar a perseguir les forces invasores a dit, pujant a les escasses camionetes locals que encara circulaven. Li portaven diversos dies d'avantatge, però els blindats sovint es travaven en combats amb destacaments de l'Exèrcit de Saddam Hussein; així doncs, a poc a poc els va anar guanyant terreny, dormint en cases semidestruïdes o a les cunetes, alhora que cada tarda dictava per telèfon un reportatge, redactat de memòria dins el seu cap, sobre els patiments de la població civil en aquell infern.

Quan la Tercera Divisió d'Infanteria de la US Army va entrar a Bagdad a sang i foc, el 5 d'abril, Marc Marginedas també havia arribat a la capital iraquiana. Tres dies després, rellevava allà el nostre col·lega i amic Antonio Baquero, que havia de tornar a Espanya amb l'amarga tasca d'acompanyar el cadàver del seu gran amic José Couso, assassinat per l'Exèrcit dels EUA en un crim que continua impune.

Aquella odissea bèl·lica mostra fins a quin punt en Marc és l'arquetip del reporter de guerra, professió que porta a la sang i que, a més de l'Iraq, ha practicat a Algèria, Txetxènia, Darfur, el Líban, l'Afganistan, el Pakistan, Líbia i, és clar, Síria, on avui està pres per algun grup gihadista. Ara, només ens cal confiar que no l'abandoni la sort i es pugui negociar el seu alliberament tan de pressa com sigui possible, ja que no oblidem els casos d'altres companys que han passat molts mesos segrestats en aquest nou infern bèl·lic.

Notícies relacionades

El segrest de Marc Marginedas origina una onada de solidaritat

El Comitè per a la Protecció dels Periodistes exigeix l'alliberament de Marc Marginedas

Tots esperem poder celebrar aviat el retorn a la llibertat del col·lega i amic que ha dedicat la seva vida a explicar-nos els patiments dels que pateixen la plaga de la guerra, perquè no hi ha tasca més sacrificada i autèntica en la lluita per la pau que la seva als camps de batalla, armat només amb la força de les paraules.

Post publicat al blog de Carlos Enrique Bayo