L'abominable home de la tercera via
Duran, l'abominable home de la tercera via, està infectat pel virus del diàleg
Artur Mas, durant una de les seves intervencions al Parlament, aquest dijous. /
El debat sobre política general celebrat al Parlament català no ha anat més enllà d'una posada en escena --trista-- per a la ràdio i la televisió del 'déjà vu 'que ens acompanya i turmenta des de fa un munt de temps. Absolutament res de nou, variacions de segon nivell sobre vells discursos i acudits, al·lusions contínues al calendari i dubtes --com si es tractés de l'examen teòric del carnet de conduir-- sobre les preguntes tipus test que hipotèticament haurà de contestar la soferta ciutadania d'aquest país.
Això sí, tota la parafernàlia que vostès vulguin amanida amb detalls de dolçor, no fos cas que el personal arribés a pensar que algun dels tribuns és un descerebrat.
Escoltem: 'Millor junts que separats', 'O se'n va, o convoqui eleccions', 'El problema és vostè'... ¿Quantes vegades devem haver sentit això abans? Aquestes frases ens ressonen al cap de manera repetitiva, insistent. S'han convertit en una espècie de sorollós martelleig pneumàtic incapaç de foradar el tedi per introduir-nos en la realitat, incapaç d'obrir-nos el regne de les sortides factibles. Sí, aquestes que no tenen res veure amb la retòrica tramposa, petardista i vàcua.
I és en aquest moment tan monòton i tediós de la sarsuela política catalana que apareix l'abominable home de la tercera via infectat pel virus del diàleg i el federalisme pimargallià. ¡Pobre Duran Lleida! Artur Mas li explica que això de les terceres vies són milongues centenàries que ja no es porten; que un tal Blair, abans de convertir-se al bel·licisme, ja les va aplicar...
Tot plegat per després deixar-li anar al democristià un ganxo recordatori sobre quins van ser els principis fundacionals d'Unió Democràtica de Catalunya als anys 30 del segle passat. Però, ¡ah! L'hàbil Duran Lleida no es dóna per al·ludit. Diu que no vol polemitzar amb el conductor de masses que atresora un mandat històric patriòtic i es ratifica en tot el que un bon dia va escriure.
L'abominable home de la tercera via sap que és assetjat, atacat, escarnit i vilipendiat per socis i amics. Com a colofó a tant d'embolic, els seus adversaris socialistes li deixen anar floretes una vegada i una altra. Sap que molts dels seus col·legues l'acusen de ser el causant del fiasco electoral de CiU en les últimes autonòmiques...
Notícies relacionadesResignació cristiana, amic Josep Antoni; a la Catalunya dels nostres dies el seny es paga car, ensopega moltes vegades amb la burla, fins i tot amb el martiri.
