Por de volar
M'agrada volar. Em passa des que tinc la consciència tranquil·la, així que tampoc fa gaire temps.
La veritat és que he perdut la por i m'importa un rave el que em pugui passar allà dalt. Vull dir, a l'arribar de cop fins aquí a baix. Fa uns dies, l'avió es movia bastant, i les hostesses ensopegaven pel passadís fent equilibris amb la safata i posant el fre de mà als carrets de presumpte menjar. O de presumpte el que sigui.
Una d'aquestes sotragades ens va buidar l'ànim de cop. No a mi, per descomptat, que disfrutava com si estigués en una atracció fira. Per respecte a l'acolloniment general, al principi vaig fer veure que jo també ho passava malament. Però no és el mateix. Quan fingeixes una cosa, t'enganyes a tu mateix, i jo disfruto poc enganyant-me a mi mateix, sempre m'ha agradat més enganyar els altres. Això era quan m'espantava als avions, quan la meva consciència no estava tranquil·la. El cas és que, en ple repunt de bosses d'aire, dissimulava al mateix temps que transmetia empatia aèria, un sentiment solidari que sempre et queda, quan travesses la línia cap als que has deixat a l'altra riba. Una cosa així com la comprensió oferta als leprosos del segle XXI, els fumadors, pel fet d'haver estat fumador en una altra vida. Vull dir, fa temps.
Finalment, vaig deixar de fingir i vaig treure el meu aplom a passejar. I allà ens teníeu, fent saltets, fins que el comandant Ortega ens va dir per megafonia que es tractava d'unes turbulències d'allò més normals, cosa freqüent en els cels dels núvols. Una senyora que anava al meu costat va voler entendre el missatge al revés i, lluny de calmar-se, em va comentar: "Això és que la cosa està molt malament". Ja veus, hi ha persones que visualitzen el Govern per tots els costats i així que senten 'a' entenen 'b', perquè perquè estan apallissats i escarmentats. Així és, s'ha instal·lat en el personal un 'reset' automàtic que revira els missatges cap al costat contrari. Deu ser penya que quan va sentir la promesa de no apujar els impostos, va tenir clar que passaria el contrari i va interpretar la humorada de l'anunci com un cop de destral en tota la cresta, i la van encertar. És clar, ara els diu un pilot que no hi ha perill i naveguen entre el dubte i la certesa oposada.
Vaig sostenir davant la senyora que un comandant de l'aviació no mentirà si li arriba la seva hora; al contrari, se'l podia creure, i aquelles turbulències, estimada senyora, li vaig dir, no passarien de ser una anècdota així que aterréssim. Vull dir, aterrar per les bones. L'hi vaig recalcar amb un somriure entre salt i salt.
Quan va passar tot, hi va haver comentaris excitats entre les files de seients, i la meva companya de viatge va ponderar la meva tranquil·litat i va manifestar a qui la va voler sentir que jo era un home molt valent, i que no m'havia immutat, sinó que, al contrari, havia intentat tranquil·litzar-la a ella. En aquell moment van voler saber quin tipus de ioga o arts arcanes practicava per tenir aquell domini de mi mateix. No volia decebre'ls, però hi van insistir tant que vaig desvelar el meu secret: tenia la consciència tranquil·la, així de senzill.
Notícies relacionadesEm van observar --molt més que mirar-- com si fos una cosa rara i ja no em van tornar a dirigir la paraula. I la meva companya de seient em va rematar: "Amb el que està caient aquí, al món..., avui ningú pot tenir la consciència tranquil·la, ¿no l'hi sembla?"
La meva consciència ha recuperat la seva inquietud… i m'he apuntat a ioga. Per descomptat.
