Topada als Estats Units
Encara que hi hagués un acord amb els republicans, el futur de la reforma sanitària d'Obama és complex
Vaig començar a pensar en aquest article amb una preocupació segurament compartida: hi havia indicis que les manifestacions convocades ahir a Barcelona pels denominats unionistes i els aguerrits nostàlgics d'èpoques feliçment passades poguessin donar lloc a enfrontaments que crispessin encara més l'ambient que es viu a Catalunya.
Dos símptomes poc encoratjadors tenien relació amb la policia. La decisió del Sindicat Unificat de Policia d'animar els seus membres a participar en la primera marxa, la que es pot qualificar de constitucionalista, era el primer. I el segon, l'oferta de la senyora delegada del Govern central d'enviar membres de la Policia Nacional a controlar els excessos que es poguessin cometre en la segona. Oferta, per cert, que revela una desconfiança en la policia autonòmica o en la seva imparcialitat. Feliçment, passat l'equador de la jornada aquests temors s'havien convertit en foc d'encenalls.
A nivell mundial la inquietud impera pel resultat de la confrontació entre el president Barack Obama i aquella part del Partit Republicà denominada Tea Party, el membre més baladrer del qual aquests últims temps és un senador de cognom hispà, Ted Cruz. La majoria dels polítics republicans desitgen que s'obtingui una solució, ja que saben que si finalment Obama es veiés obligat a descafeïnar en excés la seva reforma sanitària per arribar a un acord i no incórrer en impagaments, passarien molts anys fins que un republicà pogués accedir a la Casa Blanca. Però com que tenen por de trencar el partit si s'enfronten obertament a l'ala més radical, fan propostes tímides i en veu baixa que de moment han ajornat la possible catàstrofe.
Es podria dir que en els mercats hi prima el convenciment que aviat s'arribarà a una solució definitiva. La borsa puja, convençuda que Obama retocarà a la baixa la reforma sanitària i el legislatiu l'autoritzarà a emetre nou deute per fer front als quantiosos compromisos de l'Estat federal. Els empresaris, la majoria proclius a votar el Partit Republicà, respiren alleujats, ben segurs que entre bastidors els uns i els altres han decidit fumar la pipa de la pau.
No obstant, hi ha veus que denuncien un excés d'optimisme en aquest sospir d'alleujament. Perquè d'una banda l'ala més llibertària, propera al Tea Party, torna a la càrrega i llança ara el missatge que Obama, per guanyar força en les negociacions, exagera el perill d'una possible suspensió de pagaments i que el Tresor dels Estats Units disposa de prou liquiditat per fer front durant dies al pagament dels seus interessos i els venciments del deute. El que ha de fer el Govern federal, mantenen, és estrènyer-se el cinturó i reduir les despeses. Per tant, sostenen, no s'ha de tenir gens de pressa ni cedir davant de les pressions del president perquè el seu programa sanitari surti pràcticament incòlume de la topada. S'ha de doblegar Obama, sentencien.
Mentrestant, des de primers de mes el programa d'assistència sanitària ha entrat en vigor. En la corresponent pàgina web posada a punt des de Washington, els que no gaudeixen d'assegurança mèdica a la feina poden trobar multitud de plans alternatius amb unes tarifes un 16% inferiors a les previstes per l'Oficina Pressupostària del Congrés. Els subsidis federals es fan càrrec d'una part d'aquestes tarifes, i els que estan al llindar de la pobresa tenen cobertura gratuïta. Ja són tres milions de nord-americans menors de 26 anys els que s'han incorporat a les pòlisses dels seus pares, i es calcula que més de 20 milions de ciutadans fins ara sense cobertura acabaran aconseguint-ne.
Però aquest èxit inicial es reparteix de manera molt desigual sobre el territori. Als estats on governa el Partit Republicà, com ara Indiana, Texas, Utah o Carolina del Sud, s'erigeixen tota mena d'impediments al desenvolupament de la llei. L'obstruccionisme adopta tres formes.
La primera consisteix a negar-se a rebre les ajudes federals per expandir el programa d'assistència mèdica als desvalguts, el denominat Medicaid. Perquè segons el que es disposa els fons federals haurien de cobrir la totalitat de l'import durant els tres primers anys, i a partir d'aleshores el 90%. La segona consisteix a no divulgar les opcions que s'ofereixen des de Washington. I la tercera és simplement llançar campanyes per convèncer els joves que els surt més a compte no acollir-se a cap assegurança.
En conclusió, desgraciadament per a tots la reforma d'Obama té davant seu un futur més complex del que des d'aquí ens imaginem.
Economista.
