Viatgers enfront de sostenibilitat
El metro i el bus perden passatgers, però la bona notícia és que l'ús de l'automòbil no deixa de disminuir
El nombre de viatgers del metro i el bus de Barcelona (Transports Metropolitans de Barcelona) ha tornat a caure. Entre el gener i l'agost s'han perdut deu milions de viatgers, un 3% del total. Aquesta pèrdua confirma la baixada de viatgers dels últims anys. Previsiblement, el nivell de passatge de TMB se situarà a finals d'aquest any en el que tenia el 2003, al voltant de 530 milions de viatgers, un 9% menys que el màxim, que es va donar curiosament ja en plena crisi, el 2010.
A la resta d'operadors, les coses els han anat com segueix: Renfe Rodalies perd un 10% de passatge sobre el màxim del 2007, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, un 7%. Al tramvia i als autobusos de l'antiga EMT les coses els van més bé, ja que mantenen els seus valors.
EN ALGUNS mitjans s'ha valorat negativament aquesta notícia, cosa que mostra que avui encara hi ha qui fa lectures amb valors del segle passat: si creixem, els resultats són bons; si no creixem, són dolents. Però quan per guanyar perspectiva allunyem la mirada del sistema de transport públic per enfocar el problema global de la mobilitat, l'opinió canvia. I ho fa de manera molt important.
El pla de mobilitat de Barcelona que l'ajuntament acaba de presentar mostra un creixement constant de les formes de transport sostenibles: transport públic, a peu i en bici, que han passat de representar el 69,2% el 2007 al 77,7% l'últim any. L'ús del vehicle privat no ha deixat de disminuir, però amb la caiguda concentrada en l'ús de l'automòbil, mentre que l'ús de la moto ha augmentat o continua estable.
En l'àmbit interurbà les caigudes de trànsit han estat notòries, i han assolit valors molt importants a les autopistes de peatge, fins a arribar a un descens acumulat del 30% en pocs anys, cosa que ha portat Abertis a acceptar la rebaixa de tarifes que ha proposat el conseller Santi Vila per recuperar trànsit i, consegüentment, recaptació.
Per tant, l'anàlisi de les dades de mobilitat ofereix resultats concloents. Mentre TMB perd viatgers, Barcelona guanya en sostenibilitat, perquè el trànsit privat cau més que el transport públic. Estem davant una bona notícia, sobretot si tenim en compte l'efecte de la caiguda de l'ocupació i la pèrdua de població de la ciutat sobre la demanda. Probablement, cada barceloní fa avui els mateixos viatges que abans, però ara som menys els que vivim a la ciutat.
S'ha d'assenyalar que mentre que els viatges no motoritzats costen zero a la comunitat, cada passatger que puja al transport públic costa de mitjana 0,7 euros. Així doncs, no és estrany que moltes ciutats europees, com Munic, Viena i Londres, hagin iniciat estratègies de cooperació bicicleta-transport públic, ja que la bici és capaç de laminar la demanda de transport col·lectiu en hora punta, amb el consegüent estalvi al reduir-se els reforços. Moltes ciutats d'Europa han aprovat vigoroses estratègies de creixement de la bicicleta, perquè avui és la solució òptima per fomentar el medi ambient i l'estalvi de diners i energia.
Ara bé, si en comptes de reduir costos, com proposa el pla de mobilitat de la ciutat d'aquí al 2018, es vol incrementar la demanda de transport públic en un 7%, aleshores s'ha de mantenir el servei per absorbir la nova demanda. Però amb una corba descendent de passatge, ¿com s'incrementa el nombre de viatgers? Amb un canvi d'estratègia en el sistema de tarifes que el faci més atractiu per a l'usuari.
Si la meitat de viatgers encara fan servir la targeta T-10 -amb un preu en què cada viatge costa el mateix tant si es fan 5 viatges a l'any com 200- és que els responsables del transport segueixen sense entendre res. Totes les ciutats europees que he visitat tenen estratègies de tarifa plana, les úniques que aconsegueixen fidelitzar clients. En totes la majoria de viatgers utilitzen abonaments de transport. El rècord de viatgers amb abonament el té Suïssa, per això també és el país europeu on més es fa servir el transport públic. I el mateix passa a Alemanya o Àustria.
El govern català ha anunciat un nou sistema de cobrament de tarifes denominat T-Mobilitat. Serà molt semblant a la targeta Oister londinenca. Com més es faci servir, més barat resultarà cada viatge. Això, més una adequada política de preus, permetrà que cada passatger es converteixi potencialment en un fidel usuari del transport públic. Però per aconseguir-ho fan falta canvis de mentalitat. La política ha de liderar el procés i imposar-se a la tecnocràcia imperant els últims anys, que s'ha dedicat a boicotejar el canvi cap a un sistema de tarifes del transport que premiï l'usuari fidel, l'únic que portarà a un increment d'usuaris. Enginyer industrial.
