La unió en la diversitat

La democràcia guanyada amb tant d'esforç ens dóna l'espai per discutir com volem organitzar la nostra convivència, i és un fet positiu que el debat de com hem d'organitzar-nos políticament torni a estar dins de les converses de molts ciutadans i ciutadanes. Per més que algú vulgui fer veure que tots pensem igual, la societat catalana, com l'espanyola o europea, és una societat plural amb idees diverses, classes socials, identitats compartides i superposades.

A Catalunya hem tingut una llarga tradició de federalistes des de Pi i Margall a Rafael Campalans, passant pel gruix de les esquerres durant la lluita antifranquista i la transició democràtica, que han compartit l'esforç per construir una societat millor amb sectors progressistes de tot Espanya o amb lluitadors que venien d'altres països com George Orwell. Pi i Margall ja contraposava les idees de poder i autoritat amb la de consentiment. No hi ha més sobirà que l'individu, no hi ha més poder que el pactat entre individus sobirans. El pacte o contracte i no la sobirania abstracta del poble ha de ser la base de la societat, deia. Aquest individualisme que dóna la sobirania a la ciutadania i que s'organitza mitjançant ens col·lectius (municipis, regions, nacions), és «el principi de la revolució que aspira avui a la reconstrucció de l'Estat», escrivia qui fou primer president de la República federal espanyola el 1873. També és revelador el posicionament de Valentí Almirall quan diu que «aspira, no a la uniformitat, sinó a la unió», i que «ho espera tot de l'associació». Organitzar la pluralitat, respectant la diversitat cultural i les llengües, ha estat el propòsit del catalanisme polític des dels seus orígens.

La crisi ha augmentat avui la polarització socioeconòmica, les desigualtats i la pobresa. La qüestió territorial no pot amagar el debat social. Ben al contrari, hauria de contribuir a resoldre'l. Federalistes d'Esquerres, l'associació que hem impulsat juntament amb altres ciutadans i ciutadanes (www.federalistesdesquerres.org), recollint la rica tradició existent, vol parlar del què i el per què, no únicament del com. Com diu l'exmagistrat Francisco Rubio Llorente, aquests són els debats que ens falta fer, i aquí és on el federalisme, pels seus valors universals (cooperació, lleialtat i solidaritat), pot ser molt més fèrtil que altres opcions basades en vells o nous estats nació.

Cada dia ens relacionem o ens retrobem els científics, els activistes, els estudiants, els empresaris, els professionals de molts llocs d'Espanya, sense que el soroll que fan els separadors ens faci sentir exclosos. Fem exercicis de respecte a les diferències i ens agrada conèixer-les, gaudir-les i aprendre d'elles. Seria bo que molts polítics i mitjans de comunicació aprenguessin dels lligams que ja ha establert de manera horitzontal la ciutadania i intentessin debatre de veritat en comptes d'enfrontar-se a cop de titular o de cridòria.

El federalisme és una manera de concebre el poder de forma compartida. A Espanya el model autonòmic presenta deficiències importants i per aquest motiu és necessari i urgent un canvi de la Constitució. En realitat, el model actual té textura federal però li manca cultura federal, deia en Jordi Solé Tura. En certa forma, Espanya és un Estat federal incomplert: encara no ha desenvolupat el Senat com a cambra territorial, ni el Govern compartit a tots el nivells, ni s'ha posat a treballar a fons per crear un Estat multilingüe com per exemple el Canadà i Suïssa, on les llengües no únicament siguin oficials en els seus territoris. En el dia a dia, Espanya ja és asimètrica i plurinacional, encara que els nacionalistes d'aquí i d'allà no ho vulguin reconèixer. Només cal fixar-nos en el fet que Catalunya disposa de plenes competències pel que fa a seguretat interior (Mossos d'Esquadra i presons) o que ja participa a la UNESCO, gràcies a l'Estatut del 2006.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Volem generar un debat a fons a tot l'Estat sobre com avançar cap a una estructura explícitament federal en el camí cap a una Europa també federal, social i democràtica. Des de Federalistes d'Esquerres volem fer visible que a Catalunya hi ha una societat civil que no comparteix les raons emocionals de la ruptura amb la resta d'Espanya i que vol treballar per redefinir millor el projecte comú. Volem fer possible «l'Espanya de tots», que deia el socialista càntabre Anselmo Carretero. I també el que ens diu Ramón Máiz, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Santiago de Compostel·la, i President de Federalistas en Red, quan afirma, «no debemos olvidar que la identidad colectiva se construye con la memoria de la tradición a la que se pertenece, pero también en no menor medida con el proyecto de futuro que se defiende». Per relligar les dues coses, hi som els federalistes d'esquerres.

També firma aquest article Francesc Trillas