L''statu quo' no existeix
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, en una roda de premsa /
Castellà llengua vehicular. Definició de les matèries troncals des del ministeri. Revàlides. Liberalització dels horaris comercials. Limitació de l'autonomia local. Reducció de la inversió estatal. Control de l'activitat exterior. Deslleialtat institucional. I la proposta del ministre Gallardón de provincialitzar la primera instància del poder judicial. L'Estat de les autonomies que es va pactar el 1978 és història. La negació de la realitat catalana que vivim avui a Espanya arriba fins al punt de no reconèixer la diferència --històrica, cultural, lingüística-- que la mateixa Constitució admet: la distinció entre “regions” i “nacionalitats” que formen el conjunt de l'Estat. Busquen la uniformització total.
En aquest horitzó no s'intueix un canvi d'estratègia del PP, penso que la decisió de no cedir davant les pretensions catalanes està presa, i ho comprovem amb les declaracions dels seus líders. “No penso canviar cromos amb Catalunya”, diu Rajoy; “hem d'enfortir les institucions i ordenar la vida de l'Estat de la manera que millor convingui a la nació”, diu Aznar.
És clar que amb l'argument de la racionalització i la reducció de la despesa, els populars creuen que tenen l'oportunitat d'eliminar l''statu quo'. Cada divendres, a cop de llei, es posen les bases d'una Espanya “gran i unida” sense tenir en compte els altres pobles que formen l'Estat. I el pitjor de tot és que el projecte del PSOE no difereix d'aquest model. Encara que manté les aparences, la recepta federalista tampoc admet la consulta i pretén tancar definitivament el model territorial, 'ergo' posar límits a les aspiracions catalanes.
Conclusió: cap dels partits estatals respon a les reivindicacions majoritàries expressades en el 25-N, i encara més, el seu projecte va en direcció contrària al reconeixement de Catalunya com a subjecte polític. Per tant, quan siguem citats a les urnes --sigui en una consulta o en unes eleccions-- hem de tenir clar que l'opció de quedar-nos com estem, en realitat, no existeix.
El ministre Gallardón
Notícies relacionadesL'última reforma que prepara el ministre de Justícia és la “provincialització” del poder judicial. Gallardón proposa centralitzar l'activitat dels tribunals de primera instància i les audiències provincials a les capitals de província; això a la pràctica inutilitza els partits judicials i elimina la proximitat dels jutjats, ja que l'accés a la justícia queda subjecta a les possibilitats de desplaçament del ciutadà. A més, la reforma repercuteix en el control que aquest pot exercir sobre l'administració mitjançant la jurisdicció del contenciós administratiu.
Les reformes de Gallardón, algunes desapercebudes, plantegen canvis estructurals que afecten directament l'organització territorial de l'Estat i la separació de poders. Això és fàcilment observable en la reforma del Consell General del Poder Judicial i en la capacitació dels jutges per inhabilitar càrrecs públics en cas d'imputació. Perillós, aquest últim punt, si pensem en la campanya electoral de les eleccions catalanes del 25-N i en els informes anònims de l'Estat.
