LA CAVERNA BLAUGRANA
El nen
"Una vegada més, la capacitat oratòria de Rosell i aquell talent seu per a l'absurd han tornat a fer-nos posar vermells"
Sandro Rosell, durant l’assemblea general del club, el 5 d’octubre. /
Ja fa una dècada, cap allà la tardor del 2003, Sandro Rosell, flamant número dos de la directiva, sorprenia els seus companys irrompent en la junta mentre agitava a la mà un DIN A4 escrit a màquina:
--Hem de fer això! M’ho ha dit el meu pare!
Alguns d'aquells directius encara recorden l'escena amb indissimulada sorpresa, no pas poca satisfacció i sonora profusió de riallades. Aquell instant defineix bé Alexandre Rosell, avui capitost de la principal fàbrica de somnis del món del futbol. Molt s'ha escrit, i bé, i amb la necessària ràbia --¡benaurats els socis amb fills petits, la testosterona és seva!-- sobre l'ocurrència neonuñista de fer pagar als nens menors de 7 anys per anar al Qatar Stadium.
En aquest forat ens ho hem mirat amb distància. Allunyar així els nens produeix, una vegada més, llàstima del club. ¿A qui pertany Messi, sinó a ells? ¿Als burgesos de la tercera edat de tribuna? ¿Als seus havans? No, Messi pertany als nens. Molts dels que avui disfrutem del futbol enfangats en l'insult i la demència guardem com una relíquia aquell primer dia que vam trepitjar El Temple carregats d'innocència i, contra tot pronòstic, vam sobreviure.
No obstant, aquest nou i garrafal error ens ha produït la fascinació i incredulitat de qui veu un terrible accident desenvolupar-se a càmera lenta davant dels seus ulls incapaç d'aixecar la veu. Una vegada més ha quedat comprovat que el veritable cap pensant del multitudinari departament de comunicació del Barça és en realitat Alfons Godall. Una vegada més, la capacitat oratòria de Rosell i aquell talent seu per a l'absurd han tornat a fer-nos posar vermells.
Notícies relacionadesEn aquest fòrum tenim l'íntima convicció que Rosell rectificarà aviat, perquè és un senyor sense grans principis, ostatge de les enquestes, sense solidesa política ni capacitat d'aguantar la crítica. A aquestes alçades, tenim clar que Rosell era un nen que apareixia per casa brandant un paperet de l'escola amb un “Molt bé” escrit en vermell i l'esperança que la seva proesa li reportés una visita al camp per veure jugar Cruyff aquell mateix diumenge.
A aquestes alçades ja sabem on serà l'únic menor de 7 anys que entrarà gratis a l'estadi per donar la benvinguda a La Banda: exactament al millor seient de la llotja presidencial.
