Molt sanotes

La sanitat ha estat un dels camps més habituals i amb pitjors conseqüències en què la desigualtat entre homes i dones s'ha manifestat als Estats Units. A la meitat de la població, elles, se'ls ha negat la cobertura de l'assegurança mèdica per circumstàncies inherents al seu sexe, com l'embaràs o el càncer de mama. Les nord-americanes han estat ostatges silenciades en el recent abisme.

Fins dimecres passat, el món va contenir la respiració davant l'escac republicà al president dels Estats Units, el demòcrata Barack Obama, que podia conduir el país a la suspensió de pagaments. El xantatge republicà portava el segell de la reforma sanitària, cridada a convertir-se en el llegat del primer president negre de la història nord-americana. Perquè l'Obamacare és l'anatema dels conservadors que així van batejar la reforma de la sanitat. Les xifres astronòmiques exposades aquests dies intenten allunyar-nos de les gestionades diàriament per la ciutadania, i oculten l'impacte directe, en aquest cas d'un pols polític, sobre les dones. Obliden les conseqüències del fet que la meitat de les nord-americanes no s'hagin fet o hagin endarrerit proves mèdiques necessàries, com les mamografies o el VPH, pel seu cost. Amb la reforma prevista, això s'haurà acabat. Significa un gran avanç. I una cosa porta a l'altra.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Mantenir-se en bon estat de salut pot ser la diferència entre mantenir-se activa o no, tenir alta o baixa l'autoestima, comptar amb capacitat per produir, crear. En definitiva entre estar o no en els circuits economicosocials. I, per descomptat, en disposició de liderar. Amb aquesta empenta sanitària, a les nord-americanes se'ls intenta donar les mateixes oportunitats que als homes del país. Obama no ha pogut, i tampoc ho ha pretès, instaurar una cobertura sanitària universal a l'estil europeu, ampliant el Medicare i el Medicaid, assistències públiques amb anys d'existència. Simplement hi ha hagut intenció d'acabar amb situacions d'oberta discriminació per les quals les assegurances mèdiques són més cares per a elles i s'ha volgut imposar al mercat sanitari unes línies vermelles que ja no pot travessar. Comptar amb més recursos sanitaris representa posar a l'abast de les dones altres recursos. Significa concedir-los poder. Prendre de les mans de les asseguradores la salut de les dones i retornar-los-la a elles. I retornar-los també el control de la natalitat amb la gratuïtat dels anticonceptius. No és gens estrany, doncs, que aquest canvi d'ubicació de les dones i el final d'uns beneficis empresarials guanyats a cop d'abús hagin remogut certes sensibilitats polítiques. La situació és aquesta: el 92% dels millors plans de salut carreguen les dones de 40 anys més que els homes de la seva mateixa edat. Una paradoxa per a l'activa ultradreta, gran defensora del paper de mare de la dona: només el 12% dels plans individuals d'asseguradores cobreixen la maternitat. Quan la reforma estigui plenament activada el 2014, al voltant de 8,7 milions de dones amb plans sanitaris personals o de petits grups tindran aquesta prestació garantida.

Gràcies també a la nova normativa s'acabarà amb el rebuig a assegurar les dones per «condicions preexistents», és a dir, un càncer de mama o assistència per violència de gènere o atac sexual. Això també passarà a la història perquè quedarà prohibit negar cobertura per aquestes circumstàncies. També ha estat controvertida la mesura de la reforma destinada a les joves, una de les més importants, per evitar els embarassos. Resultava realment escandalós que la sanitat s'utilitzés als Estats Units per a pràctiques sexistes. Amb la reforma es garantirà a 47 milions de dones l'accés als serveis de salut més primaris. Els crítics addueixen la despesa. Se'ls hauria d'advertir: «És el vostre model de societat el que està malalt».