¿La mama o el papa, Espanya o Catalunya?
La Diada d'aquests dos últims anys, les manifestacions polítiques esgrimides a les urnes en les passades eleccions autonòmiques i el context general de Catalunya han parlat, i demanen canvis, i els demanen ja. Potser que la problemàtica dels impostos que surten d'aquí i no tornen o l'afartament que tots els catalans tenim amb la situació de crisi hagin portat el nacionalisme a posar-se a flor de pell, reclamant un futur més "esperançador" per a Catalunya, o això diuen.
Tant si és millor com pitjor, surti el resultat que surti, i acabi on acabi el procés, la gent ha de decidir, els catalans hem d'expressar-nos legalment i constitucionalment sobre quin creiem que ha de ser el nostre futur pel que fa a la relació amb Espanya. Voler el dret a decidir de la ciutadania catalana no és voler la independència, és un fet democràtic que hauria d'estar imposat en la societat espanyola per a qualsevol decisió del caràcter que sigui.
La meva opinió és clara, totalment en contra de la independència, perquè em sento català i espanyol a parts iguals, i perquè tant el català com l'espanyol són les meves dues llengües i en què escric i penso. Els meus sentiments són així, però això no m'impedeix veure que la relació ha de canviar, que no podem seguir sent els catalans el motor d'ingressos de l'Estat, i que després no torni ni la meitat del que surt, perquè no, perquè això és el que més cansa.
Independència sí o independència no no es fonamenta en simples sentiments, la majoria de gent que no està satisfeta a quedar-se a l'Estat espanyol i busca un pròxim Estat català no defensa la seva postura regint-se en els sentiments patriòtics, és tot des de la perspectiva econòmica i política, que la política i l'economia espanyoles fan un autèntic fàstic de portes enfora. Sí, de portes enfora, perquè encara que Catalunya formi part d'Espanya, és una nació, sempre he defensat Espanya com un Estat plurinacional. Junts en la diversitat, però no com ara.
No ens podem quedar tal com estem, no serà sostenible gaire temps més la tensa situació que hi ha entre Catalunya i Espanya, no podem negar l'evidència: que la gent està farta de la política espanyola, més ben dit dels polítics d'Espanya. Polítics que ocupen butaques envellutades des de la transició i que resulta que, presumptament, un partit s'ha estat finançant irregularment durant 20 anys.
D'això n'està farta la gent, de la incompetència política d'Espanya, dels Wert, de les Ana Botella i de molts personatges de la política més que fan que els mateixos espanyols vulguem fugir d'aquesta Espanya política malalta que només veu dades econòmiques i no dades socials (desnonaments, pobresa…). I és que, vist així, es faria independentista fins i tot el Generalísimo.
Notícies relacionadesVulguem o no, els catalans hem de decidir, hem d'alçar la veu i expressar-nos a les urnes legalment i pacíficament. No és una posició, és aplicar la democràcia. Si ens neguen el dret a decidir del poble català, possiblement comptaran amb un independentista més, perquè Espanya (política) fa fàstic.
