Fill mascle
"És ben sabut que la fam social produeix enormes futbolistes; Super Mario Balotelli n'és un bon exemple"
Balotelli celebra el segon gol marcat a Alemanya. /
L'escena té lloc en plena via Lincoln de Palerm, a l'altura de l'Orto Botanico, que malgrat el seu nom no és cap homenatge a la 'potra', sinó l'innocent hort o jardí de la capital siciliana. Dos nuvis passegen el seu somriure pel lloc perseguits per un fotògraf; al passar a l'altura d'un grafit que amenaça els periodistes del 'Giornale de Sicilia' --la redacció està a la cantonada-- un espontani se'ls acosta: “Auguri e figli maschi!”, els crida. Contra tot pronòstic, la parella somriu, li dóna les gràcies i no oculta la seva felicitat.
Passa que és tradició secular a Sicília desitjar sortal que acaben de passar per l'altar amb aquesta fórmula. “Felicitats i fills mascles”, que amb una mica menys de delicadesa bé podríem traduir com “Sort i fills mascles”. I fins aquí els he portat, amics, per parlar-los de Don Mario Balotelli. El nou de Itàlia i del Milan va néixer en la ciutat de la màfia, un lloc on els immigrants ghanesos no ho tenen exactament fàcil. Els seus pares van viure innombrables vicissituds i migracions; el petit Mario ja no es va criar a l'illa, i sí amb uns pares adoptius. Però serà sempre un genuí fill mascle.
És ben sabut que la fam social produeix enormes futbolistes; Super Mario n'és un bon exemple. Quan observin com diumenge rere diumenge torna a marcar de penal amb el seu Milan, recordin la seva pell fosca als carrerons palermitans. Quan el vegin convertir la celebració d'un gol en un santuari al seu ego, retrocedeixin de nou a aqulla ciutat on encara costa que als nens de color se'ls consideri italians. Si hi ha sort i el veuen llançar un d'aqulles formidables cacaus seus, pensin que no xuta la pilota, sinó la ira acumulada durant la seva infància.
En aquest racó som molt de Super Mario. A Manchester convidava a gasolina els que es trobava a les estacions i pagava les pintes a bars sencers. Està boig com una cabra, sí, i és un populista rematat, també, però s'agraeix veure futbolistes tan feliços amb la seva condició de superestrelles, 'yow, yow, yow'. A més, admetem-ho, si no fos per ell aquest Milan seria un badall insofrible a qui només li falta Christanval per coronar-se com un verdader horror gaspartià.
Ja ho saben: si avui acaba jugant i en algun moment el veuen encarant el nostre embarassadíssim capità, tinguin un moment de pietat i llancin una ràpida oració, una cosa així com “sort i fills mascles”.
