La meva no estimada Inés: carta de nosaltres, els demòcrates
M'has fet tornar a sentir al cap noms com De Juana Chaos, plaça de la República Dominicana, casa quarter, Soares Gamboa.
Inés, ets de les que no se n'ha penedit. Ni se'n penedeix. 3.838 anys i un dia de presó per 24 assassinats, crec, si el meu recompte no falla, que tots són militars i guàrdies civils. Per a tu això deu suposar una diferència. No per als altres.
Primera diferència entre nosaltres els demòcrates i tu.
Et van detenir de camí cap a Màlaga amb un cotxe ple d'amonal el juny de 1987. I dotze dies després, qui sap si va tenir alguna cosa a veure en la decisió de la ment malalta d'ETA, em vau fer tremolar perquè la meva germana se n'havia anat sola a comprar, i jo em vaig convèncer que era a l'Hipercor de BarcelonaHipercor.
Surts avui de TeixeiroTeixeiro, a on et van acostar fa uns anys sense que tu diguessis ni una paraula, sense que reconeguessis com han fet companys teus que no va servir de res matar indiscriminadament o escollint un nom i una nuca. I a mi em sembla just perquè, per molt que et menyspreï, crec que tens drets que s'han de salvaguardar. El que és menys important és el que jo cregui, perquè sóc una de tantes. El que és més important és el que diu l'Estat de dret.
Et trobaràs una altra societat, Inés, una altra Euskal Herria, que potser no et voldrà a prop. No sé qui et rebrà darrere de la reixa de la presó gallega. M'imagino que la teva família, que també és víctima teva. Perquè cap mare es mereix una filla com tu. Cap home ha de suportar una germana com tu. I fixa't com és la vida, que m'ha fet conèixer una persona que té els mateixos cognoms que una col·lega teva. I com els vau fotre la vida, i que poc que us importa.
A mi sí, crec com molts que ells no han de pagar les vostres salvatjades, comprenc cada sortida de to seva, cada pancarta penjada defensant el vostre acostament, cada crit contra un Govern d'Espanya que va deixar zones fosques els anys 80 que justifiquen la lluita, però mai, mai la sang. De la mateixa manera que comprenc les burrades que va deixar anar ahir Consuelo Ordóñez a La SextaConsuelo Ordóñez, presidenta de Covite (Col·lectiu de Víctimes del terrorisme del País Basc), i germana del regidor Gregorio Ordóñez, una altra osca en la vostra llista d'assassinats. Llista inútil perquè us hem guanyat. Tots, com diu José María Calleja.
Comprendre les dues parts del dolor és la segona diferència entre nosaltres els demòcrates i tu.
T'assisteix l'article 9.3 de la CE, la que no reconeixes: "La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes i la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables". Això significa com bé explica Nacho avui, que la 'doctrina Parot' és, simplement, il·legal. Perquè a tu et van jutjar abans de l'enduriment de penes del 96, perquè el Codi Penal del franquisme a l'abolir-se la pena de mort t'afavoria (30 anys màxim i amb rebaixes de condemna, fossin un o cent els assassinats comesos). Fos bona o dolenta, és la que hi havia.
Aplicar la llei encara que no ens afavoreixi, i lluitar per canviar-la (i tant que sí, en mil fronts) amb la paraula i no les pistoles: tercera diferència entre nosaltres els demòcrates i tu.
Inés, seràs excarcerada gràcies a la sentència del Tribunal de Drets Humans d'EstrasburgTribunal de Drets Humans d'Estrasburg, el mateix que el 2009 va apuntalar la il·legalització d'Herri BatasunaHerri Batasuna que va ser l'escac i mat, o un dels dos, per acabar amb la teva lluita armada. Em corregeixo: lluita assassina. Fixa't fins on poden estirar-se les meves costures per comprendre. Les teves no, les nuaves bé i les untaves de pólvora cada vegada que mataves.
Rebobino: et trobaràs un món que no s'assembla gens al del 87 que vas deixar enrere. Ara som molts, majoria els que pensem que el que s'adequa a dret és que estiguis fora. Tu i altres que estiguin en les teves mateixes circumstàncies. És cert que no em preguntes la meva opinió: potser jo preferiria que complissis els trenta anys de condemna màxima, i per a això hi ha el Codi Penal actual.
I aquí deixo aquest pensament perquè el que jo opini és, et repeteixo, irrellevant. La democràcia està per assegurar que governem per a tots d'acord a unes normes que no es regeixen per impulsos emocionals o ideologies totalitàries. I jo ho accepto.
Interpretar la dictadura de Franco o la dels mercats, que també assassina (¿t'interessarà això, Inés, quan surtis?), però també la teva banda armada com a part de la mateixa forma reaccionària i ara podrida d'imposar les decisions d'una minoria a la majoria de la societat és la quarta diferència entre nosaltres els demòcrates i tu.
Avui nosaltres, molts més dels que penses, sabem que el que és correcte és que surtis. I això no ens fa alinear-nos amb ETA o amb els que encara us recolzen. Si és que en queda algun, que jo ho dubto. Encara que alguns sectors polítics et paguin als advocats, però fixa't que crec que ho fan per defensar la teva família i la societat basca, que es mereix un futur en pau bastant millor que el que tu proposaves.
Doncs nosaltres, et deia, avui som millors ciutadans. Tu no, Inés.
Notícies relacionadesSaber-ho i tot i així seguir ferms en la nostra postura és la cinquena diferència entre nosaltres els demòcrates i tu: una per cada any de més que has passat a la presó, que nosaltres sí que en sabem de justícia. I amb ella t'hem derrotat.
