Ni LOMCE ni vaga

És cert que la nova normativa d'ensenyament, la LOMCE, no arreglarà cap dels molts problemes educatius que aquest país té plantejats. Però tampoc la vaga d'avui. Perquè és una convocatòria pensada exclusivament en termes polítics, i si el nostre deteriorat sistema d'ensenyament està clamant una cosa a crits és precisament que es deixin els interessos polítics de banda.

Apareixem a la cua de tots els informes internacionals pel que fa a resultats. Des dels PISA fins a l'últim PIAAC 2013 per a població adulta dels països de l'OCDE, podem comprovar que la gran caiguda de nivells es produeix durant els últims 15 anys, els que fa que s'aplica la LOGSE i les seves mutacions, com la LOE o la LEC. Concretament, no només estem al vagó de cua, sinó que som el país que ho ha fet més malament en aquests últims 15 anys. No avancem, doncs.

És evident que el sistema educatiu no funciona i que la LOMCE del ministre Wert no és, certament, la solució. Els seus únics aspectes positius o van desaparèixer, com el Batxillerat de tres anys -per pressions de l'ensenyament privat concertat-, o es van diluir, com els itineraris acadèmics a partir de tercer d'ESO.

I després hi ha les bestieses marca de la casa: que la religió computi en l'expedient acadèmic, el descarat tracte de favor a la privada... I, és clar, el surrealisme xulesc amb què el Ministeri d'Educació aborda el tema lingüístic, creant així un problema on no n'hi havia.

No és, doncs, una llei que entusiasmi, i per descomptat que el recorregut que tindrà no es pot augurar més que de breu. Però una vaga contra la LOMCE esgrimint la bandera de la LOGSE entusiasma encara menys. I d'això es tracta, segons podem constatar a partir de la convocatòria realitzada per a tot Espanya. Una vaga els punts reivindicatius de la qual no aporten res de nou, sinó només la defensa d'un estat de coses que ha portat el nostre sistema educatiu a la cua del món civilitzat.

Mentre no es faci una llei que proclami clarament que la funció primordial del sistema educatiu és la transmissió de coneixements, i la seva impartició es garanteixi amb criteris d'exigència que afavoreixin l'excel·lència -també en excel·lència acadèmica som a la cua- i l'esforç, tota la resta és només ideologia i propaganda.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El que de debò necessitem en aquest país és que s'escolti d'una vegada els autèntics professionals de l'ensenyament, els docents. L'educació és l'únic àmbit en el qual la majoria dels experts que elaboren lleis d'un color o d'un altre no són docents. I ara el que es pretén és posar-los com a força de xoc en les trifulgues partidistes d'uns polítics desacreditats que ja no saben què fer per desviar l'atenció.

¿I la vaga? Doncs probablement hi haurà molts alumnes -que són les grans víctimes de tot aquest despropòsit-, pocs mestres i encara menys professors. No, per descomptat que no, estar contra la LOMCE no té res a veure amb aquesta vaga. No estaria malament que alguna vegada algú pensés en els nostres alumnes i en el seu futur.