LA RESPOSTA A LES POLÍTIQUES EDUCATIVES - A FAVOR
Pel futur dels nostres fills
¿Per què estem plenament a favor de la vaga d'avui? Ho podem resumir en una frase: perquè no volem per als nostres fills una escola com la que van patir els nostres avis. Perquè els reptes del segle XXI no es resolen amb receptes del segle XIX. La LOMCE és una llei retrògrada, innecessària, no consensuada, amb poc acompanyament financer i gens científica. Amb aquests elements pretén resoldre els grans desafiaments de l'educació actual.
El suposat mal funcionament del sistema educatiu és l'excusa perfecta per a una involució dràstica en matèria pedagògica, el retorn a les revàlides dels anys 50, al model d'itineraris diferents segons les capacitats demostrades pels alumnes als 13 anys, l'eliminació de competències autonòmiques, l'eliminació de la filosofia de l'escola i la conversió de la religió en assignatura avaluable, la conversió dels consells escolars en òrgans consultius, la ruptura del model d'immersió lingüística, el blindatge del concert en escoles elitistes, etcètera.
S'ha dit per activa i per passiva que el sistema educatiu espanyol és un desastre, que som els últims en tot i altres simplificacions tendencioses que no tenen gaire a veure amb la realitat. Sembla que com més mala fama tingui l'escola, més fàcil resultarà fer de l'educació un negoci al servei d'una minoria. Alguns indicadors, com la taxa d'abandonament prematur dels estudis, s'han reduït. Tenim un sistema educatiu millorable -temes com la segregació escolar són una autèntica vergonya-, però el verdader problema de tot plegat el tenim en el sistema productiu.
Segons PISA, un 15% dels alumnes catalans no arribarien als mínims exigibles, però, en canvi, els alumnes que abandonen l'escola són el 26%. I aquí radica el gran problema. ¿Per què aquest 11% que té capacitat per estudiar decideix no fer-ho? Potser la resposta s'ha de buscar més en el model productiu que en la institució escolar. L'escola dota aquests joves de les capacitats per poder seguir estudis avançats, però ells decideixen no estudiar, per un costat perquè es podien trobar feines poc qualificades i per un altre perquè les feines qualificades estan molt mal remunerades.
El drama de l'educació en aquest país radica en l'avarícia del poder econòmic, que no està disposat a pagar pel coneixement dels nostres joves, la generació més ben preparada de la història. El poder econòmic ha construït un sistema basat en salaris baixos i en poc impuls de la investigació. El fet que cap investigador a Espanya hagi tingut un premi Nobel en ciències després de Ramón y Cajal ens mostra clarament el lloc on som. I som en aquest punt per la falta d'una política pública de R+D i per la falta d'una política empresarial orientada a la investigació. L'escola té carències, però no és just carregar a l'escola la responsabilitat de tot el que no funciona en la nostra societat. L'escola no té la culpa de Bárcenas; alguns partits i certa classe empresarial, sí.
Com que volem un futur més just i pròsper per als nostres fills, les famílies serem allà, recolzant la vaga d'avui.
