El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, al Congrés. /
Sembla que a finals d'octubre sortirà del forn la nova llei de l'avortament i serà aprovada pel Consell de Ministres. Dic que sembla perquè és la cinquena data que ha donat el ministre del ram, Gallardón. El ministre progre dels populars fa dos anys que va a batzegades amb el tema i traient informació a comptagotes per minimitzar les previsibles mobilitzacions socials. Però sabem amb certesa que la llei serà un retrocés de 30 anys pel que fa els drets de les dones. Un despropòsit. Vegem-ho.
L'actual llei permet la interrupció voluntària de l'embaràs dins de les primeres 14 setmanes de gestació. Una llei de terminis homologable al nostre entorn. Tornarem a una llei de supòsits. Adéu a la capacitat de decidir. Algú haurà de donar llum verda (sempre que es compleixi algun dels supòsits) per realitzar una interrupció voluntària de l'embaràs.
La proposta de Gallardón pretén eliminar la IVE per malformacions fetals. Avui hi ha aquesta possibilitat amb una exigent regulació i amb diferenciat tracte abans i després de les 22 setmanes. Amb la supervisió necessària es poden interrompre anomalies fetals incompatibles amb la vida o una malaltia extremadament greu o incurable. Ja no es podria fer.
El consentiment patern per a les noies de 16 i 17 anys serà obligatori en tots els casos. Dic en tots els casos perquè avui ja és obligatori però es pot al·legar conflicte greu que motivi una situació de desarrelament o desemparament. S'elimina aquesta possibilitat. Sembla que al ministre no li valgui que el 87% d'aquestes noies avui ja ho fan acompanyades dels seus tutors.
S'ha d'afegir que la prevenció d'embarassos no desitjats i educació en salut sexual brilla per la seva absència. Aquesta és l'estratègia del PP. El Govern ha deixat de finançar els anticonceptius més utilitzats. L'agost passat va deixar de formar part del Sistema Nacional de Salut l'últim paquet d'anticonceptius introduït només dos anys abans (incloïa els més utilitzats).
El Govern també podria endurir l'avortament en el Codi Penal. L'article 417 bis, derogat amb l'actual llei de terminis, es podria reintroduir al tornar al model de la llei de supòsits del 1985. Facilitant acusacions i investigacions negligents que criminalitzin les dones. N'hi ha sobrats casos.
La (contra)reforma deixaria sense cobertura legal 100.000 dels 120.000 avortaments que es realitzen anualment. Cinc de cada sis. Escandalós. Provocarà un espectacular augment d'avortaments clandestins i insegurs i farà tornar el turisme abortiu. Ara, això sí, amb companyies 'low cost'. Com amb tantes decisions de l'actual Govern, el compte corrent permetrà o no exercir el que fins fa molt poc era un dret.
Si mirem els països del nostre entorn, la vergonya es converteix en humiliació. Tindrem una legislació més restrictiva que les apostòliques Polònia i Itàlia. La nostra nova normativa serà només comparable a la de Malta, Mònaco, Liechtenstein o San Marino. Que com tots sabem són països d'avantguarda i avançats pel que fa a drets.
¿I quin és l'argument del Govern per a aquest disbarat? Apareixia en el programa electoral. Sembla que el PP ha decidit que això sigui l'únic vinculant de tot el que va dir en la campanya electoral. Perquè si no es compleix amb els pensionistes, els desocupats, els estudiants o els contribuents no hi ha problema. Això sí, amb les associacions pro vida s'ha de complir. Per cert, quan es va rebutjar la proposta de reforma al Parlament de Catalunya CiU i C’s van decidir marcar en la votació la casella del No ho sap/No contesta donant llibertat de vot i abstenint-se respectivament. Tot dit.
Notícies relacionadesPerò, més enllà de tot això, pensem com tractarà la legislació la meitat del nostre país: com a incapaces. La legislació les incapacitarà per decidir perquè el legislador creu que són incapaces per fer-ho. Incapaces per decidir sobre el seu cos. Incapaces per decidir sobre la seva maternitat. Incapaces de prendre una de les decisions més rellevants que una dona ha de prendre a la vida. I, per extensió, incapaços també nosaltres, l'altra meitat del país. Perquè els nens no vénen de París (encara que al Govern no li agrada que ho diguem gaire alt). D'aquí a l'obligació que una dona hagi d'anar acompanyada per obrir un compte bancari hi ha un pas. Un de petit. Que encara que avui soni estrany en aquest país es va permetre a una dona avortar i obrir un compte sola gairebé alhora.
