Vaselina
"Cap xut ha enviat tants gols als llimbs com la vaselina, més fins i tot que el maleït túnel"
Alexis celebra el gol que va provocar el deliri al Camp Nou, dissabte passat. /
Contra tot pronòstic i sol davant el porter, l'heroi sent la crida de la glòria i opta per un cop subtil, per una raresa, per una suau paràbola. Falla garrafalment, és clar, i s'emporta els insults de mig equip i es posa les mans al cap i jura: mai més.
I menteix.
Cap xut ha enviat tants gols als llimbs com la vaselina, més fins i tot que el maleït túnel. Hi ha alguna cosa torera en aquest cop, que va popularitzar entre els nens de Barcelona aquella negreta irrepetible anomenada Romário da Souza. En efecte, marcar una vaselina situa el jugador en una esfera superior, parla més del seu talent que un milió de cacaus al pal curt. I per això un es veu allà davant, amb el porter avançat, i es diu, “va per tu, negreta“, i llança el seu desafiament a la immortalitat.
I falla. L'escena es repeteix a totes les pistes de ciment, camps de gespa, platges, pavellons i patis de col·legi a mig món. Intent rere intent, les pilotes cauen massa aviat o massa tard, i provoquen un aiguat de malediccions.
Un dia arriba el Madrid i el malastruc oficial de l'equip, el que es va autoproclamar “jugadoràs” just quan la turba encenia la brea de les seves torxes, es troba la pilota a la frontal. El seu equip, parit per atacar, està amuntegat en camp propi i a penes arriba a l'àrea rival. Allà està ell, l'“inútil”, el “pitjor tio des de Rochemback”, “la puta castanya”, el que “no val ni per a l'Espanyol”. El que en el passat va fracassar aquí, i de nou aquí. Allàestà ell. Giravolta davant Varanne, guanya el metre que necessita, arma la cama…
I regala la felicitat a tot un poble.
Notícies relacionadesÉs possible que Alexis visqués ahir a la nit l'instant crucial de la seva vida professional, no per firmar les portades doloroses al madridisme ni per decidir el clàssic planetari. La tarda del 26 d'octubre del 2013, Alexis Sánchez es va guanyar un lloc a l'Olimp dels paladars fins, en aquell enclavament de ressonàncies exòtiques anomenat vaselina.
