El desànim juvenil
Començo a escriure aquestes línies havent hagut de canviar el tema d'aquest article de sobte després d'haver escoltat una intervenció telefònica en un dels pocs programes de televisió que permeten la intervenció telefònica de l'audiència en directe.
Aquest programa, cada dia, dedica un espai en el seu minutari per escoltar la veu de l'audiència, per recollir les seves queixes i tot per fer una crida social. Normalment, són persones grans les que intervenen en aquests programes i aporten la seva visió i habitualment comparen la situació actual amb la de fa uns anys. Però avui, s'ha produït una trucada que fa pensar i reflexionar sobre que malament que ho estem fent.
El presentador, a la veu de "Bona tarda, ¿amb qui parlo?" ha donat la paraula a l'oient que procedia de Salamanca, i jo, com habitualment passa, el feia un home que explicaria les seves inquietuds i que es preguntaria com hem arribat a aquest punt. Però no, aquesta vegada era un noi de 24 anys pare d'una nena, que amb una veu tènue, entretallada i que mostrava un patiment constant de no poder arribar a final de mes, d'estar ofegat per la hipoteca i per patir no poder garantir un bon plat de menjar tots els dies a la seva filla.
"Estem farts de tota aquesta merda", deia amb un to entretallat i ferm a la vegada. Aquestes paraules m'han indignat, i m'han fet que em plantegés el tema del meu article. Perquè és indignant que la societat general hagi fet fins i tot decaure l'ànim dels joves, carregats d'il·lusió, vitalitat i ganes d'un futur pròsper, el futur que s'estan carregant.
On volen que vagi un país amb més del 50% d'atur juvenil, on els menors de 30 anys, impotents, han de quedar-se postrats a casa seva per no tenir ànim, per no tenir una rutina en què cenyir-se diàriament. On volen que vagi un país on per tenir una bona feina, una bona nòmina i un bon nivell de vida, has de ser un fill de papà o rebre salari del partit que dóna suport al Govern. ¿On volen que anem amb tota aquesta merda?
Mai creixerem, mai prosperarem en un país on hi hagi joves com aquest noi, que no tenen ànim, que no entenen per què ens hem endinsat en tot aquest escàndol, i on els joves haguem de pagar el que generacions molt més avançades que la nostra van fer malament.
Notícies relacionadesMai, perquè mentre això passi, el país estarà parat, perquè els joves i només nosaltres podrem arreglar aquest desgavell. Però per favor, deixin-nos fer-ho, perquè no ens resignarem, buscarem el nostre futur, i el trobarem.
