Passa-li el comandament
«Deixar d'entendre el poder com a domini i abordar-lo com la capacitat d'acció política». La reflexió és d'Assumpció Vila, responsable del departament d'Arqueologia i Antropologia de l'IMF-CSIC. És indubtable que del concepte de poder utilitzat històricament pels homes se n'impregnen totes les estructures que el sustenten. I aquestes, en conseqüència, es verticalitzen i s'autoproclamen inqüestionables, en una enunciació amable amb la forma d'entendre el món dels homes.
És per això que canviar el concepte de poder representa, a la vegada, modificar la manera de relacionar-se i de distribuir les capacitats. Si es vol una manera més equilibrada entre les necessitats i els objectius i més d'acord amb la disparitat del món. El canvi trasllueix en la mateixa reformulació de la democràcia en els últims anys. De forma paral·lela al qüestionament de les estructures tradicionals, treu el cap amb determinació la societat civil. Amb les persones a la base i el canvi social com a motor, les dones ocupen un lloc destacat. A Catalunya, la majoria dels moviments cívics de pes tenen ara una dona al capdavant: Àngels Guiteras, Teresa Crespo, Muriel Casals, Carme Forcadell, Ada Colau. ¿Es tracta d'una casualitat? La importància de la societat civil a Catalunya tampoc és una improvisació. Però ara la magnitud dels desafiaments i, sobretot, la complexitat global interpel·len amb urgència la societat mentre estructures i institucions es queden endarrerides. En aquest planter de dones catalanes, el sentit del risc descansa més en la força comuna, del col·lectiu, que en el desafiament entès de forma tradicional.
El conservadorisme, en el sentit de l'immobilisme, es pot vincular millor al poder masculí. Per això aquests nous moviments no serien tals si no transformessin també la seva manera d'exercir els lideratges. Compartits, oberts al canvi i conscients de les necessitats reals de la ciutadania.
Així ho va veure i així ho va defensar Rosa Parks, la mare dels drets civils americans. L'1 de desembre de 1955, la figura de Parks va transcendir al negar-se a cedir el seu seient a l'autobús a un home blanc com establien les lleis de segregació racial als Estats Units. La seva obstinació, acompanyada d'un moviment ampli de protesta, va aconseguir gairebé un any després que aquestes lleis fossin declarades anticonstitucionals pel Tribunal Suprem dels Estats Units.
Quan la ciutadania s'organitza per solucionar o aconseguir objectius concrets sempre troba resposta i participació de dones. En moltes casos són les promotores encara que la direcció acabi emigrant a ells quan els grups deriven en estructures clàssiques. Succeeix en les oenagés o en els moviments de voluntariat, per exemple.
Notícies relacionadesL'oportunitat està ara més que mai davant les dones. Les acreditades investigacions de Vila l'han portat a concloure que totes aquelles escenes de la prehistòria recreades als museus potser no es corresponen amb el que realment va succeir. Després de tota una vida creient que la societat s'estructura tal com ens han ensenyat, resulta que tot està encara per acreditar, fet que posa en quarantena el que hem après i desperta el recel sobre la mateixa construcció del desenvolupament de la humanitat. L'oportunitat de refer la història és, doncs, una opció trencadora.
Per tant, el fet que hi hagi dones al capdavant de decisius moviments cívics no només explica el canvi ciutadà respecte a la forma de canalitzar els seus desitjos i demandes sinó l'afartament que la història s'escrigui només per ells i només per alguns d'ells. El poder no té per què ser sinònim de domini. Per trobar el canal adequat, ¡passa-li el comandament a ella!
