Mal presagi

Espanya també recula en igualtat. Segons l'índex que per mesurar la bretxa de gènere aplica el Fòrum Econòmic Mundial, del lloc 10è el 2007 -any de màxima esplendor i de l'aprovació de la llei d'igualtat de Zapatero amb l'abstenció del PP- Espanya ha baixat al lloc 30è. En plata vol dir que la disparitat en economia, política, educació i salut entre espanyols i espanyoles és més gran. Ens allunyem clarament de la igualtat que tant ens costa construir. Amb això també ens allunyem del progrés i del repartiment equitatiu de la riquesa si ens fixem en els països que aquest indicador situa al capdavant del rànquing: Islàndia, Noruega i Suècia. Perquè l'accés igualitari als recursos és el que compta i no es pot confondre això amb la riquesa d'un país, vegeu el paradigmàtic cas de l'Aràbia Saudita.

Així, la tendència espanyola a la baixa després del 2007 és una mala notícia i un avís a tenir en compte, especialment perquè al balanç d'aquest any la bretxa s'engrandeix clarament en un sector tan essencial com és el sanitari. Aquells països model ens ensenyen, segons admeten les dades de l'índex del 2013, que l'existència de lleis, quotes i compromís empresarial ha estat determinant per consolidar el camí igualitari. En aquesta radiografia, la participació política femenina a Espanya figura a l'apartat més baix. Una posició que no presagia res de bo. No sembla que el pròxim índex s'hagi de tornar boig d'alegria quan la caiguda de la presència de dones -i això no és perquè sí- en tots els nivells de govern es materialitzi en noves carències. Lesotho i Sud-àfrica ens passen al davant en aquest índex perquè sumat tot, homes i dones comparteixen el que tenen més equitativament del que fem aquí.