Il·lusions

Establir il·lusions és tan difícil en el futbol com en l'amor, però igualment segueix sent apassionant. Em puc preguntar què m'il·lusiona en el futbol d'avui, què espero que passi i, per mantenir-me en el temps actual, em contesto, per exemple:

-Que el Borussia Dortmund no renunciï al seu estil sota cap circumstància, que millori la idea en cada partit recolzant el talent i que segueixi buscant el millor equilibri, que no renunciï mai a la idea.

-Que el Bayern Munic arribi a tenir el funcionament del Barça de Pep Guardiola i que pugui repetir el que ha fet davant el Manches-ter City.

-Que el Barça no s'escapi d'aquella obra d'art que va aconseguir el Pep, que no es deixi atrapar per la gran estupidesa del que és previsible (el talent no és previsible, per això escolto Paco de Lucía i no qualsevol famós sorollós, previsible; per a això amb mi no hi comptin).

-Que el Madrid, en calma, trobi un equip per defensar i sostenir la seva història. I, si es tracta de grandesa, que hi posin la foto d'Alfredo Di Stéfano.

 

-Que l'Arsenal aconsegueixi bons resultats, la idea sempre està ben defensada.

-Que al Chelsea no solament li importi guanyar, sinó també jugar bé, amb dignitat i respecte.

-Que els equips italians reforcin els nous somnis del bon joc.

-Que el París Saint-Germain no sigui solament un lloc ple d'estrelles, sinó un cel per brillar junts i en equip.

La Champions League està en un bon moment i, fins avui, el que hem vist  ens il·lusiona. Ens trobem amb equips molt compromesos amb el joc i n'hi ha que somien amb molt compromís a defensar culturalment la seva història.

El futbol és un fet cultural que hem de defensar i en aquesta Champions es pot somiar amb un futbol per disfrutar. Equips de primera línia se sostenen des d'aquesta posició: recordem l'última final entre el Bayern i el Dortmund. Falten equips que concretin la seva idea, però il·lusionar-se com a públic en el futbol, igual que en l'amor, és gairebé una obligació.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Trobo, en les individualitats, molt talent en les seves diferents formes. En el terreny col·lectiu, hi ha equips amb més dubtes que certeses. Busquen l'eficàcia per diferents camins, busquen el resultat des de les seves formes, amb caràcter, energia, també amb alguna picardia al límit del reglament. Però hi ha els altres, els que il·lusionen, els que van no solament per l'èxit, sinó que pretenen la glòria des del talent creatiu al voltant de la figura superior que és l'equip.

Des d'aquest lloc, avui, el Borussia Dortmund és un exemple juntament amb el Bayern Munic. El Barcelona, els últims anys, és un exemple d'honorabilitat en tota competència, defensant fins a la seva última actuació l'honor de sostenir la idea i el compromís amb el públic.