Universitat: una oportunitat davant la crisi
"La universitat pública de qualitat pot portar a terme les funcions que la societat li reclama, però necessita un canvi de legislació cap a un model de màxima autonomia universitària"
Alumnes de la UPC estan atents a les explicacions d’un professor. /
No descobriré res de nou si em poso a alabar els models universitaris anglosaxons o escandinaus com a element clau del canvi de model econòmic als països del seu àmbit d'actuació a través de la investigació, el desenvolupament tecnològic i la innovació. ¿Quantes vegades hem sentit que en un món globalitzat Catalunya no pot competir en temes de producció però si d'innovació? Però també, ¿quantes vegades hem cregut en això o ho hem vist com una aposta política real?
Avui, a Catalunya, tenim l'obligació d'impulsar un canvi en aquest sentit, perquè tenim les eines per fer-ho: un gran capital intel·lectual i humà, i uns centres universitaris amb un gran potencial. En primer lloc, hem de crear les condicions perquè els joves no emigrin en allau; però a més, hem de canviar l'orientació acadèmica i de gestió de les nostres escoles i facultats. Com a universitat tecnològica i distribuïda en el territori, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha jugat durant anys un paper fonamental en el desenvolupament i benestar de la societat com a proveïdor tecnològic, participant en el procés d'innovació del teixit productiu de Catalunya i en la modernització de la societat. En els últims anys, la seva activitat s'ha consolidat i és un referent per a les universitats de tecnologia europees. Aquesta posició està avui amenaçada pel profund deteriorament econòmic a què l'ha portat el deute acumulat dels últims 14 anys, i que puja a més de cent milions d'euros.
A la universitat se li han reconegut tradicionalment tres activitats fonamentals: la docent, la investigadora, i un compromís amb la societat en què s'ubica, que és el del retorn directe, entès com a transferència tecnològica i cultural, i com a part protagonista d'un sistema de redistribució que faciliti la igualtat d'oportunitats. No obstant, la crisi econòmica que estem vivint pot acabar provocant un canvi de model de la universitat pública a termini mitjà. ¿La UPC pot prescindir d'alguna d'aquestes tres funcions que li encarrega la societat?
La funció docent ha de garantir un sistema de millora contínua del procés que inclogui la revisió del mecanisme de transmissió del coneixement i dels continguts, així com del capital humà que s'emmarca dins de la formació continuada, que garanteix disposar d'uns professionals ben qualificats.
La funció d'investigació i desenvolupament també té una funció docent que consisteix en la formació d'investigadors a través del doctorat, però fonamentalment es refereix a la creació de coneixement, noves tecnologies i la generació de prototips. Les estadístiques demostren que la UPC és una universitat activa, referent tecnològic a nivell internacional i que participa de forma activa en el sistema d'investigació europeu.
La tercera funció de les universitats correspon al retorn directe a la societat. La UPC ha jugat un paper important en la transferència de tecnologia a la societat i ha participat activament en el sistema d'innovació català. La innovació representa l'ingredient fonamental que proporciona el valor afegit necessari per ser competitius al sector productiu i de serveis en un mercat global. La participació de la UPC en el sistema d'innovació català, no només es refereix a ser un proveïdor de tecnologia, sinó a tenir un paper actiu en plataformes tecnològiques, on tots els agents socials intercanvien bones pràctiques, i de generador de coneixement.
Notícies relacionadesEn aquests dies la UPC es troba en ple procés d'elecció del rector. És una situació que ofereix una oportunitat única per reflexionar sobre la situació actual de la institució i, sobretot, de debatre sobre el futur que els membres de la comunitat universitària desitgen com col·lectiu.
La universitat pública de qualitat pot portar a terme les funcions que la societat li reclama, però necessita un canvi de legislació cap a un model de màxima autonomia universitària, amb un sistema de garantia de la qualitat i amb rendició de comptes. És el moment de construir una universitat pública oberta al món, referent i de qualitat, atenta a les necessitats i les inquietuds de la societat en què està imbricada. Aquest ha de ser un objectiu estratègic d'una societat madura, decidida per la justícia social i per millorar el benestar dels seus ciutadans. Crec fermament que la UPC pot tornar a jugar el paper que la societat espera per mitjà d'un canvi de rumb que defensi un model on es portin a terme les tres funcions amb autonomia, garantia de qualitat i rendiment de comptes.
