Josep Ibern: d'interrogat sospitós a còmoda víctima

Josep Ibern, el fins fa dos anys director general de Caixa Laietana, va entrar dilluns amb cara greu a la sala del Parlament on s'havia de reprendre la comissió de la CIREF , conscient que s'anava a sotmetre a un verdader examen. S'ha de tenir en compte que la sessió de dimarts passat, la primera dedicada a Laietana, va arribar a la conclusió que els errors en la gestió de les participacions preferents van tenir lloc una vegada Pere Antoni de Dòria va abandonar la direcció general; és a dir, que si hi havia algun responsable, aquest havia de ser el seu successor Ibern. Hi havia, doncs, molta expectació.

Va començar la seva compareixença, amb veu nerviosa, llegint un text escrit, ben preparat, en què contextualitzava la seva actuació al capdavant de Laietana. Va donar una gran quantitat de dades i explicacions i, des del primer moment, va quedar clara la tesi que volia assentar en els cervells dels presents: mentre ell va tenir el control de Laietana tot es va fer bé, quan Laietana va passar a ser Bankia --per un canvi de les regles de joc-- va ser quan van començar els problemes i ell ja no hi va poder fer res.

L'estratègia estava perfectament traçada: no carregar contra ningú, no traslladar la culpa a ningú en concret. No van tenir la culpa de res ni els treballadors, ni els directius, ni els clients ni els governants. Va ser una fatalitat que el tsunami --la crisi-- va provocar. Ningú va actuar de mala fe mai; tot es va fer des de la més absoluta honestedat. "En cap moment hi va haver voluntat d'engany des de Caixa Laietana", va dir. Òbviament, en concordança amb aquest plantejament, va quedar clar des d'un principi que ni demanaria perdó ni acceptaria cap responsabilitat en els fets. Va vendre aquest marc des del minut zero i va aconseguir fer-lo creïble en les més de dues hores de sessió que va protagonitzar. Sorprenentment.

Les preferents, el tema estrella

Encara que també va ser el primer president de la història de Caixa Laietana que va cobrar per exercir el càrrec --en 150 anys-- i que rebia també una bona suma pel càrrec de gerent de la Fundació Caixa Laietana, Ibern va vendre tot això com un últim servei que va voler oferir a l'entitat on es va criar. De fet, va dir que bàsicament va acceptar la presidència de Laietana perquè l'hi va demanar Jaume Boter de Palau, el seu antecessor. I que com que tots els altres presidents de caixes cobraven, ell també ho havia de fer. Ah, i es va anar abaixant el sou a mesura veia que les coses no funcionaven. Abans que tot, l'ètica.

Les preferents, el tema estrella: Laietana no feia res que no fessin les altres caixes d'estalvis. I van ser molt poques les emissions que es van fer des de Mataró --encara que fossin les més devastadores--. A més, mentre va existir Laietana, les preferents es van pagar totes i fins i tot van donar beneficis als seus participants. Per si això fos poc: quan va esclatar l'escàndol i l'ajuntament l'hi demanava insistentment, ell es va postular per parlar amb els manifestants de les preferents, però des de Bankia li van dir que no. Sempre algú frustrava els seus plans per actuar de forma honesta. L'alcalde de Mataró, Joan Mora (CiU), deia que no amb el cap.

Un màrtir

Ibern es va arribar a presentar com un màrtir que va comprar 59.000 euros en participacions preferents, "diners que ja donava per perduts", segons va admetre. No va explicitar per què no es va acollir a l'arbitratge per recuperar els diners. O no li venia d'aquí o no va considerar ètic acollir-se a aquesta mesura tampoc.

En aquest punt, l'exdirector general de Laietana, que havia començat la sessió cirscumspecte, va arribar un moment que va semblar trobar-se còmode en el seu paper d'interrogat. "M'agrada que em faci aquesta pregunta", li va dir a Ferran Falcó, portaveu de CiU en la comissió. Complimentava els diputats, tractant-los amb molt de respecte, buscava l'empatia del públic i fins i tot va arribar a fer broma sobre el bust que es va fer construir l'exdirector general Pere Antoni de Dòria, al qual fins ara havia ofert respecte infinit --no en va, ell va créixer a la seva ombra.

Hi va haver un moment que una assistent, convidada pel grup de CiU, no va poder més i va saltar a la jugular d'Ibern. Quan es va aclarir la situació i algú va explicar que aquella senyora era una víctima de Caja Madrid i no de Bankia, Ibern va fer un gir de 180 graus a la interrupció i es va assenyalar a si mateix com a víctima: "Estic fart que em carreguin totes la culpes a mi", va venir a dir.

Entre l'espasa i la paret

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Només hi va haver un diputat que va saber posar entre l'espasa i la paret l'exdirectiu. David Fernàndez, de la CUP, que va rellevar en aquest paper Josep Vendrell (ICV-EUiA), que dimarts passat va aconseguir treure de polleguera Pere Antoni de Dòria. Per un moment, Ibern va quedar en fals i va haver d'admetre que era un engany dir en els prospectes del 2005 que les preferents era per a persones "contraris al risc" quan en realitat era un "producte financer de risc". Una forma de funcionar de la qual ell estava perfectament informat ja que --encara que també ho va negar-- an Caixa Laietana tothom tenia clar que Ibern era la mà dreta de Dòria des del 2002 --quan el van fer director general adjunt-- i que tenia capacitat executiva.

Va ser gairebé l'únic moment en què els papers van tornar al principi de la sessió, compareixença que es va tancar inesperadament amb Ibern sortint-se amb la seva. De sospitós interrogat a còmoda víctima. L'art de les paraules és a vegades verdaderament esgarrifós. Ahir Ibern va aconseguir distreure'ns a tots i que sortíssim al carrer pensant que tot el que va passar gairebé va ser obra del destí.