Mariano Rajoy afirmava en una recent entrevista a The Wall Street Journal que la independència de Catalunya va "contra l'evolució natural del món". El president espanyol va néixer l'any 1955. En aquell moment l'Organització de Nacions Unides (ONU) comptava amb 76 Estats membres. Avui dia l'ONU alberga 193 Estats. L'evolució natural ha fet que el nombre d'Estats sobirans s'hagi més que duplicat.
A Catalunya el debat sobre si és necessari tenir un Estat propi, o no, està gairebé tancat. Els partidaris i detractors de la independència han debatut fins a la sacietat les dues opcions, en campanyes electorals, debats televisius o radiofònics, al carrer o en mitjans escrits. Ha estat un debat serè, cívic i gairebé sense violència. El resultat s'observa diàriament en aquest plebiscit quotidià a què es referia Ernest Renan. Ho està en massives manifestacions sense un sol incident, ho està en els balcons plens de banderes que Rajoy pretén sumir en el silenci. És un plebiscit sense arrogància però decidit a no cedir en la seva pretensió de democràcia.
Notícies relacionadesSuetoni atribueix a Juli Cèsar la frase 'Alea jacta est' en el sentit que els daus estaven llançats i calia esperar la sort. A Catalunya els daus ja estan llançats però el senyor Rajoy s'entossudeix a tapar quin ha estat el resultat. El tapa amb fum, com Gibraltar, amenaces dels seus adlàters o negant la major. Però els daus estan aquí. El gran argument del govern espanyol enfront de la inapel·lable cadena humana que va travessar Catalunya l'Onze de Setembre és que existeix una majoria silenciosa desitjosa de continuar dins d'Espanya. Si és així, per resoldre el dubte, només queda una opció: deixar votar, mirar que surt als daus i assumir-ho. Se'n diu democràcia.
Jordi Vàzquez és membre de Help Catalonia
