'Marta, porta'l al cine'
"En un cap de setmana de xàfecs i en un país on la pluja no sap ploure, ficar-se al cine a veure 'A late quartet' (El último concierto) és un autèntic exercici de melancolia culer"
Després de més de 3.000 concerts, un quartet de corda que ha omplert teatres a tot el món s'enfronta a la seva fi. Rere els músics hi ha persones, tota una inconveniència. L'edat i la salut passen factura al líder espiritual del grup i la seva retirada és imminent. Després del fet biològic n'arriba un altre més devastador: l'etern número dos, el perfecte jugador d'equip, reclama més espai. Però el virtuós, el cap, defensa el seu estatus amb brutalitat. La cosa no acaba aquí. La parella sobre la qual es fonamentava el grup trenca després de lustres d'intimitat. Tampoc falten les discussions sobre qui hauria d'omplir el buit del líder sortint. I per descomptat, es discuteix la idea mare d'un quartet que havia guanyat el seu prestigi en l'àmbit col·lectiu. Efectivament, per la porta apareixen els dos genets de l'apocalipsi, l'ego i la desídia.
En un cap de setmana de xàfecs i en un país on la pluja no sap ploure, ficar-se el cine a veure 'A late quartet' (L'últim concert) és un autèntic exercici de melancolia culer. Abonats com estem a l'espectacle d'un món que se'ns enfonsa a trossos, l'experiència resulta dolorosa. La pel·lícula transcorre en un Nova York nevat, i és inevitable pensar en la calba de Guardiola, en Buenaventura, Ricart, Abidal, Tito i companyia. Un pateix, entre acords 'attacca', per la imminent separació entre Iniesta i Valdés, les dificultats perquè renovi el Pilota de Plata del 2010. Un compadeix aquest Puyol sense forces per deixar la casa arreglada, un es galça quan recorda que el primer capità va faltar al casament del segon. Un veu Messi impàvid en el seu tron.
Però el film no només depara patiment, també hi ha un cert alleujament. La història ens recorda que la música no sona eternament. I un bé pot arriba a la conclusió que la peripècia d'aquest equip, en la seva eclosió, la seva esplendor i la seva caiguda, és la d'uns artistes que durant anys van triomfar en la generositat i que només van sucumbir perquè també eren persones. Els agradarà saber que les ressonàncies fúnebres de la pel·lícula no són casuals: 'A late quartet' gira al voltant de l'Opus 131 que Beethoven va acabar en els seus últims mesos de vida; és la peça que Schubert va demanar sentir al llit de mort.
Coda. Se'n pot treure una lliçó. Suggereix una cosa xocant. Que un equip, encara que canviï de cares, pot sobreviure si s'aferra a la seva essència. El que hem dit: 'Marta, porta’l al cine'.
Aclariment: potser se us escapa d'on surt aquesta invitació al món del setè art. Emilio Pérez de Rozas ho va explicar al seu dia.
