Una altra esquerda greu del sobiranisme: la seguretat
"Després del seu triomf electoral, CiU va derogar el Codi Ètic de la Policia amb un únic fi: emparar pràctiques policials lesives dels drets humans"
Imatges del vídeo en què es veu els mossos reduint i pegant a Benítez i com els sanitaris del SEM l’intenten reanimar després. /
La resolució del Parlament del 27 de setembre sobre el futur de Catalunya és una suma de propòsits confusos i de manifestos errors. Però, sobretot, pretén construir un anomenat procés de “transició nacional” a partir d'una realitat, l'actual, que expressa al mateix temps el desmantellament de l'Estat social de dret i polítiques autoritàries, és a dir, descriu un futur que inspira temor als ciutadans demòcrates.
El 15 de novembre passat, el Jutjat d'Instrucció número 20 de Barcelona, en ocasió de la causa oberta contra diversos mossos per la violenta mort de Juan Andrés Benitez al Raval, afirma que respecte al “delicte contra la vida” que es persegueix, s'“estima clara i meridiana la implicació de tots els imputats”, i per això adopta mesures cautelars contra ells. És l'última actuació contra la violència policial d'aquest cos. Però és una continuïtat que ve de lluny. Entre els anys 2008 i 2010, es van incoar contra els mossos 605 procediments penals, pels quals es van celebrar 383 judicis orals.
Els jutges i tribunals van dictar 355 absolucions i 28 sentències condemnatòries. Són xifres oficials i aterridores, malgrat el baix percentatge de les condemnes. Per tot això, es van adoptar mesures per prevenir els abusos com, entre altres, la instal·lació de videocàmeres als centres de detenció policial. Però, sobretot, es va crear el Comitè d'Ètica de la Policia que va elaborar el Codi Ètic de la Policia, aprovat el 17 de novembre del 2010, per afavorir la reacció ciutadana davant aquests abusos i, especialment, regular amb més precisió i exigència el compliment de les funcions policials amb ple respecte als drets fonamentals. Aquest comitè havia de formular un informe anual sobre el grau d'acceptació i compliment del codi.
Però, després del triomf electoral de CiU, coalició a qui tant recolza ara ICV, el conseller Puig, artífex d'una política essencialment repressiva, el 26 de gener del 2011 va derogar el Codi Ètic com a mostra del rebuig a una concepció democràtica de l'ordre públic.També per satisfer les ànsies revengistes dels sindicats policials contra l'aprovació d'aquest codi. I el comitè va quedar en dic sec.
Escalada de violència i més causes judicials
Les conseqüències no es van fer esperar. Una escalada de violència policial i un increment de causes judicials. Els exemples són incessants. Notícies com 'Imputats tres mossos per la detenció d'un periodista', 'A judici dos mossos per colpejar un motorista', 'La mort d'un empresari enfanga una altra vegada els Mossos', i així successivament. La situació és tan greu que el Govern, per decret 222/2013, de 3 de setembre, es veu obligat a crear un nou Comitè d'Ètica de la Policia, això sí, amb unes funcions més limitades que les de l'anterior, amb “una naturalesa eminentment assessora” sobre “matèria d'ètica policial” i, amb tota classe de precaucions, se li atribueix “contribuir a l'impuls de les propostes oportunes per a l'elaboració i l'actualització de la normativa deontològica policial i, si procedeix, a la seva codificació...”.
Notícies relacionadesPer si de cas, no caben més reserves legals. Però l'agreujament de la situació ha portat a la resolució parlamentària ja citada, en el seu apartat XXVI-8 sobre “Seguretat”, a referir-se “al acabat de crear Comitè d'Ètica de la Policia”, cosa que evidentment no respon a la veritat i, el que encara resulta més mesquí, encarregar-li “la redacció del Codi d'Ètica de la Policia de Catalunya…” per fomentar “les bones pràctiques policials”. Codi ja existent i derogat pel mateix Govern de CiU amb un únic fi, com de seguida comprovarà, emparar pràctiques policials lesives dels drets humans. Aquest és l'anomenat “Estat propi” a què aspiren. Els ciutadans catalans, democràticament, ho impedirem.
