El cinisme de Rajoy i altres exemples més de desvergonyiment
"Sense necessitat de cap informe, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va deixar molt clar que les ganivetes col·locades a Melilla formaven part "d'unes mesures de dissuasió passiva, no són agressives i s'estan utilitzant a tot arreu"
Mariano Rajoy, aquest dimecres, al Congrés. /
Si la Real Academia Española defineix el vocable cinisme com “el desvergonyiment al mentir o en la defensa i pràctica d'accions o doctrines vituperables”, sembla evident que molts dels nostres polítics són bastant cínics. Entre altres, destaca l'actual president del Govern, Mariano Rajoy, que sense anar més lluny s'acaba de mostrar així a l'abordar l'espinós assumpte de les ganivetes a la tanca de Melilla (la denominada concertina, paraula que, sigui dit de passada, no figura al diccionari, si no és en l'accepció d'un tipus d'acordió, cosa que òbviament no és el cas). Rajoy va dir a Ràdio Nacional d'Espanya: “No sé exactament si [la maleïda concertina] pot produir danys a les persones. Ho haurem de veure. He demanat un informe”.
“Mesures de dissuasió no agressives”
Sense necessitat de cap informe, el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va deixar molt clar que les ganivetes col·locades a Melilla formaven part “d'unes mesures de dissuasió passiva, no són agressives i s'estan utilitzant a tot el món”. No va aprofundir en què entenia ell per dissuasió passiva, però, seguint la lògica ministerial, bé es podria deduir que les ganivetes no danyen a ningú si les deixes quietes, o sigui, si es mantenen passives. Però si algú les toca i les violenta, es tornen actives. Per tant, la famosa concertina en si mateixa és tan pacífica com Gandhi.
Si no estiguéssim parlant d'un tema tan seriós ens ho hauríem de prendre de broma. Però, ¿no havíem quedat que Fernández Díaz era el ministre més fervent catòlic del Gabinet, i, per tant, fidel seguidor del Vaticà? ¿No té present la condemna que el papa Francesc va fer del tracte que se'ls ha donat als immigrants que van naufragar a Lampedusa? Les “mesures de dissuasió passiva” a base de filats tallants les han desqualificat personatges tan diferents com la Defensora del Poble (Soledad Becerril), el nou portaveu dels bisbes espanyols (José María Gil Tamayo), el fiscal general de l'Estat (Leopoldo Torres-Dulce) i el líder socialista Alfredo Pérez Rubalcaba. Però el cas de Rubalcaba mereix un capítol a part.
“Perfils metàl·lics” amb baionetes
El setembre del 2005, com és sabut i ara recordat, el Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar el reforç de la tanca de Melilla i Ceuta amb filats tallants, que dos anys després va desmantellar parcialment i que en l'actualitat s'estan reinstal·lant sota el mandat de Rajoy. Va ser Pérez Rubalcaba com a titular d'Interior (substitut de José Antonio Alonso) qui el 2007 va retirar part de les concertines, però no totes, com testifica la mort, el març del 2009, d'un senegalès dessagnat a Ceuta. Sobre el cínic argument de Rajoy que ignorava si la concertina produïa danys, Pérez Rubalcaba ha comentat: “Les ganivetes tallen, que no busquin informes. Poden utilitzar l'experiència de ministres anteriors. És un sistema de protecció inhumà. Que [Rajoy] em truqui aquesta tarda per telèfon i l'hi dic gratis.”
Ironies de la vida. Rubalcaba no ho tenia tan clar el setembre del 2005 --quan es va aprovar la mesura en Consell de Ministres--, a jutjar pel seu silenci, sent com era el portaveu parlamentari al Congrés dels Diputats. Si ara ha qualificat la concertina de “sistema de protecció inhumà,” ¿no ho era ja el 2005? Recordem que el Ministeri de l'Interior, que va emmascarar la cosa tant com va poder, no va eludir la paraula baioneta. La ressenya ministerial deia així: “Reforç de la tanca mitjançant perfils metàl·lics fixats als pals d'estructura, concertina d'acer inoxidable i baionetes en prolongació dels pals”.
Solbes no va mentir, sinó que ens va endolcir la vida
Canviem de rumb i anem a un altre tipus de cinismes. Arran de la publicació de les seves memòries ('Recuerdos', es titula el llibre), Pedro Solbes, exvicepresident i ministre d'Economia amb Rodríguez Zapatero, ha sortit a la palestra per defensar-se dels que l'acusen de no haver dit la veritat sobre la crisi econòmica. “No vaig mentir. Sempre vaig dir el que pensava, tot i que potser vaig edulcorar algun tema per no causar alarma,” ha declarat a EL PERIÓDICO. Tant va endolcir la situació real de crisi que el màxim que Solbes va arribar a admetre en la campanya electoral del 2008 va ser que a Espanya hi havia “desacceleració.” En els seus 'Recuerdos' ha continuat sense recordar els greus problemes econòmics de què ell va ser en gran part responsable, per ser el ministre del ram amb rang de vicepresident. No diu res de la bombolla immobiliària que estava més que punxada quan ell feia mítings per tornar a guanyar a les urnes. No n'hi ha prou penedint-se d'haver reincidit en el Govern de Zapatero. “El meu pitjor error --admet en una entrevista a 'El País'-- va ser quedar-me al Govern en la segona legislatura. Crec que el meu temps s'havia esgotat. La percepció que jo tenia de la crisi no era la mateixa que tenia el president, quan en aquell moment era imprescindible tenir una posició única per actuar. Sí, d'això me'n penedeixo”.
Quan fou mort el combregaren.
Breu mostrari de cinismes recents
--“Els vaguistes de la neteja viària van voler portar Madrid al límit i no ho han aconseguit.” (Ana Botella, alcaldessa de la capital d'Espanya)
La pudor de la porqueria als carrers madrilenys arribava fins a Barcelona, i Botella considera una victòria seva la desconvocatòria de la vaga després de 13 dies, que s'ha tancat sense cap acomiadament dels 1.134 amb què amenaçava.
--“M'he quedat a València tot el cap de setmana fent vida normal.” (Francesc Camps, expresident de la Generalitat valenciana)
Ves per on, el jutge del ‘cas Nóos’, que reclamava la seva presència com a testimoni en la causa que se segueix contra Urdangarin, ha estat l'únic que no ha pogut localitzar Camps. Encara que, si hem de ser francs, el tan ben vestit polític cínic no va facilitar a la policia el telèfon de casa seva, sinó el d'un organisme que tanca dissabtes i diumenges. Si ell és un linx, els funcionaris de Justícia són gairebé imbècils.
--“He pagat com no ho ha fet cap altre.” (Luis Roldán, exdirector de la Guàrdia Civil, en llibertat després de 15 anys pres)
¿Com pot ser que aquest home tingui les penques de presumir que ha pagat com cap altre per les malifetes comeses si guarda un botí de 14 milions d'euros en propietats a l'estranger i en comptes en paradisos fiscals?
--“Això és una jungla, i jo sense matxet.” (José Ignacio Wert, ministre d'Educació)
Es mereixeria que això que diu fos veritat i que algú deixés anar un tigre de Bengala.
--“El PP és tan honrat com tots, però és l'únic que pot i traurà a Espanya de la crisi.” (Esteban González Pons, dirigent popular)
Notícies relacionadesAquesta afirmació del valencià González Pons es comenta amb aquesta altra de la secretària general del seu partit, María Dolores de Cospedal: “Els diners de Bárcenas són seus; el PP no té res que veure amb la corrupció.” Entesos.
