Un actiu potent de Catalunya

Sovint, quan parlem dels punts forts i dels punts febles de la societat catalana, entre els forts hi posem la llarga llista d'entitats de l'anomenat Tercer Sector Social, és a dir, d'entitats que atenen persones i sectors en situació crítica, i no atesa o no prou atesa pels serveis públics.

Persones en situació crítica per habitatge, per menjar, per malaltia, per edat, per salut mental, per drogodependència, per atur prolongat i múltiple, per pobresa i exclusió, per immigració molt desassistida, per destrucció de la família, etc. Un col·lectiu gran i que s'ha doblat en els darrers deu anys.

S’entén que això hagi passat, perquè des de l’any 2000 al 2012, la població de Catalunya ha passat de 6.261.999 a 7.565.603. Amb molta gent que des del primer moment viu en condicions precàries. No hi ha cap país europeu que proporcionalment hagi fet un creixement tan gran. I l’hem hagut de fer sense comptar amb tots els instruments polítics, socials i econòmics de què els estats consolidats disposen.

A tot això s’hi ha afegit la crisi econòmica i social. La situació difícil de les institucions públiques. L’atur que ha crescut molt en poc temps. El desànim de moltes famílies. Tot plegat configura una situació social i humana molt difícil. Fins i tot de vegades angoixant.

Contra això lluiten els poders públics. I es pot dir que en molts sectors i en molts aspectes d’una manera molt positiva. Més positiva del que es podria témer analitzant fredament la magnitud del problema.

De l’any 2007 al 2011, és a dir, en quatre anys, les persones que directament i indirectament han rebut ajut d’aquest Tercer Sector han passat de 1.650.000 a 2.250.000. Un increment molt gran, i que va en augment.

Capacitat organitzativa i sensibilitat

Proporcionalment Catalunya és un dels països europeus que per quantitat i per característiques de l’economia i de la societat (el gran pes de la immigració com un factor molt important) ha d’aguantar un pes econòmic i social més fort. Amb números a la mà (de població, d’atur, de pobresa), la societat hauria d’estar molt més malmesa del que ho està. Que això no sigui així és mèrit en un alt percentatge de la capacitat organitzativa i de la sensibilitat de la nostra societat. La resposta que està donant en aquest moment de crisi greu és un mèrit i un orgull de la societat catalana. Una resposta que la deixa en molt bon lloc fins i tot comparativament.

Quan diem que hi ha país --és a dir, que som un país amb capacitat-- sovint ens referim a la capacitat de mobilització política, o de reivindicació social, a l’esperit emprenedor econòmic, a la creativitat cultural... Però no és menys cert, ni menys important, que Catalunya dóna també una resposta positiva --per volum i per manera de fer-- al problema de les necessitats socials emergents. Necessitats que els poders públics no sempre donen l’abast a resoldre. I que produeixen una situació, sovint dramàtica, d’indefensió de molta gent.

Contra això es produeix a Catalunya una reacció de gran magnitud de la societat civil.

Aquests dies, amb motiu del Congrés del Tercer Sector, la importància i qualitat d’aquest fet s’ha posat novament de manifest. Hi ha aflicció perquè no s’arriba a tothom ni a tot arreu, però ni que sigui amb mirada autoexigent, es pot ignorar i no valorar la resposta que dóna en conjunt la nostra societat. I no es tracta de vanagloriar-se de res. Ben al contrari, es tracta d’analitzar-nos sense autocomplaença. I personalment i com a societat autoexigir-nos més i més. Però no seria just ni seria més eficaç no valorar el que en conjunt hi ha en la nostra societat de positiu pel que fa a la capacitat de reaccionar contra la desgràcia i el dolor de molta gent.

Això també és un actiu de Catalunya. I dels més importants. En què participa tota mena de gent i d’organitzacions. De l’Església, d’entitats socials molt diverses, d’empreses i sindicats, simplement de grups petits o grans sensibles al dolor i al neguit. Tota mena de gent.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I això ho podem i ho hem de considerar un actiu important, molt important de Catalunya. I ho podem fer, si no ens fa oblidar que això no eximeix els poders públics de fer tot el que els correspon fer. I si tots plegats ho fem amb humilitat.

Centre d'Estudis Jordi Pujol