Els nàufrags del 'Batavia'
"El dilema és senzill: se'n poden anar amb les víctimes --i descobrir en el ploriqueig tuiter l'últim gran privilegi de l'ésser humà lliure-- o amb els còmplices, i meravellar-se amb l'espectacle únic de derrotar el Granada"
Gerard Piqué no pot fer res per evitar el gol de l’Ajax. /
“De este modo todo el mundo acabó por estar implicado en aquella masacre permanente. Al final, ¿quién era cómplice y quién víctima? El propósito de Cornelisz era borrar toda línea de demarcación clara entre aquellos dos estados pues era sobre esta misma confusión sobre la que se asentaba su poder”. ('Los náufragos del 'Batavia'', Simon Leys)
El 'Batavia' va ser un desafortunat vaixell de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals que va naufragar el 1629 a la costa australiana. L'embarcació no va passar a la història per aquest accident, sinó perquè els seus 321 tripulants van tenir la desgràcia de compartir viatge amb Jeronimus Cornelisz. Després del naufragi, es va desencadenar una autèntica orgia d'alcohol i violència a bord, hi va haver escenes de pànic i desesperació; el pitjor encara havia d'arribar: els dos superiors de Cornelisz van salpar per anar a buscar ajuda i ell, que ja s'havia dedicat a conspirar durant la infernal singladura, va quedar al càrrec dels supervivents amb un grup de fidels armats. No va trigar a convertir l'illot on es van refugiar els supervivents en un malson de sang i crims. El seu sistema era eficaç: ¿M'ets fidel? Mata aquest. ¿Em mires malament? Et matem. Així durant setmanes, a la fi del món i sense cap esperança.
Segurament en aquesta farsa fase de la competició i per una simple derrota no procedeix que ens posem apocalíptics. Però els senyals hi són, i són molts els tirs que portem endossats i massa les decepcions perquè ignorem el panorama que tenim davant nostre. Mentre no ens rescatin l'amnèsia i la desmemòria més absolutes, aquest equip serà una decepció contínua. Potser amb el que ofereix en té prou per enganyar nens de 6 anys, potser n'hi sobra per guanyar La Banda, qui sap fins i tot si per emportar-se la Lliga. De fet, no hi ha dubte que en algun moment els artistes i els campions que queden allà dins ens faran aixecar-nos del sofà amb la seva penúltima proesa. Però la veritat la tenim davant els nostres ulls, i com en totes les coses de la vida, un ha d'elegir un bàndol.
La decisió està presa per a socis, aficionats, periodistes i agitadors diversos. Els que no hagin elegit bàndol comencen a ser sospitosos, ja pràcticament estem al desembre i, com han pogut comprovar, al Barça el preocupa més el que es diu a les barres dels bars que els centrals que va deixar de fitxar. El dilema és senzill: se'n poden anar amb les víctimes --i descobrir en el ploriqueig tuiter l'últim gran privilegi de l'ésser humà lliure-- o amb els còmplices --i meravellar-se amb l'espectacle únic de derrotar el Granada--. Per botxins, no s'esforcin, no hi arriben a temps: el paper se'l van arrogar fa molt l'amic Cornelisz i la seva camarilla.
Pensin-s'ho, i elegeixin ja si callen o criden, que no passi com amb els nàufrags del 'Batavia', que finalment van ser rescatats de l'horror per veure com la notícia incendiava Europa. Es van passar la resta de la seva vida assetjats per una pregunta: ¿còmplice, o víctima?
