Nou escenari i paradigma de la sida

A Catalunya, com a la resta d'Europa, el col·lectiu d'homes que tenen sexe amb homes (HSH) és l'únic grup de transmissió en el qual el nombre de nous casos de VIH augmenta, i que constitueix ja el 60% del total de noves infeccions. Espanya i la Gran Bretanya són els estats europeus amb unes prevalences de VIH més elevades en aquest col·lectiu, i a Catalunya el Projecte ITACA (BCN Checkpoint/CEEISCAT) estima que cada  any s'infecten 3 de cada 100 HSH. Aquesta situació s'acompanya d'un augment d'altres infeccions de transmissió sexual (ITS) no tan mediàtiques, com la sífilis, la gonocòccia i la clamídia les quals, no cal oblidar-ho -i potser per això gairebé no se'n parla- és curen amb antibiòtics relativament barats; recentment, a més, s'ha constatat un augment dels casos d'hepatitis C transmesos sexualment entre HSH, sovint amb VIH+.

Reflectint la gravetat de la situació, dissabte passat el director de Salut Pública d'Anglaterra,  Kevin Fenton, va declarar que la re-emergència del VIH i les ITS  entre els HSH era una crisi de salut pública que cal redreçar amb urgència.

Les raons per aquesta situació són múltiples, entre elles el consistent augment de les conductes de risc,  l'ús concomitant d'alcohol i drogues i la mateixa coexistència de més d'una ITS, així com una sèrie de determinants de context, com l'homofòbia, l'estigma i la marginació o la dificultat d'accés a serveis diagnòstics i de tractament. Per això, en els àmbits científics de la salut pública està clar que ara cal implementar intervencions que integrin totes les eines que tenim a l'abast, tant biomèdiques, com conductuals i estructurals, ja que cap d'elles podrà per ella mateixa canviar el curs de l'epidèmia.

En aquest sentit, recentment l'agència de salut pública més prestigiosa d'Europa, la Health Protection Agency de la Gran Bretanya, ha dit que els tractaments antiretrovirals no són suficients per aturar l'epidèmia si no van acompanyats d'altres intervencions que dirigeixin tots aquests aspectes. Per fer-ho efectivament són imprescindibles serveis de proximitat que vagin a buscar les poblacions vulnerables i amb més risc allà on es trobin i les posin en contacte amb els centres assistencials.

L'aparició als anys 40 dels antibiòtics i les vacunes efectives ens ha fet oblidar la gran tradició higienista que històricament va haver-hi a Catalunya i l'efectivitat que  l'educació en salut i la mobilització de serveis de base poden tenir en absència d'una vacuna preventiva o d'un tractament curatiu pel VIH. La situació no és ni de bon tros la que hi havia, per exemple, amb la tuberculosi, a començaments del segle XX; ara tenim antibiòtics per a la majoria d'ITS bacterianes, uns tractaments antiretrovirals efectius per tractar i eventualment prevenir el VIH i uns serveis clínics d'excel·lent qualitat. Però cal tornar a recordar el principis bàsics de la salut pública i la importància dels epidemiòlegs de terreny, l'atenció primària i els serveis comunitaris, sense els quals ni la recerca, ni les bones intencions podran revertir l'actual situació. Una de les eines disponibles més efectives és el diagnòstic i tractament precoç del VIH/ITS.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per això, l'European Center for Disease Control ha recomanat una sèrie d'estratègies per facilitar-ho, entre elles els cribratges periòdics en poblacions de risc, l'ús de proves ràpides, els punt d'atenció i programes de carrer, la diversificació de les estratègies de consell assistit i l'ús de les noves tecnologies. L'establiment per primera vegada a Europa de la Setmana de la Prova, just abans del Dia Internacional de la Sida, promoguda per HIV in Europe Initiative (www.hivtestingweek.eu), recolzada per la Unió Europea i, al nostre país, per l'Agència de Salut Pública de Catalunya i les oenagès del sector -amb el lema de La prova del VIH: ¿parlem-ne?-, té precisament com a propòsit sensibilitzar la societat sobre la necessitat de normalització d'aquest test.

Als anys 80 la indecisió i el retard a l'hora d'implementar programes de prevenció per als Usuaris de Drogues per Via Parenteral (UDVP) van acabar tenint un alt cost econòmic i en salut, però ara tenim una xarxa d'atenció als UDVP exemplar que ha fet disminuir dràsticament l'epidèmia del VIH en aquest col·lectiu. L'escenari epidemiològic és diferent, i cal adaptar els missatges i el model d'intervenció, que no es pot basar solament en la informació. No és fàcil i el context econòmic no hi ajuda, però tenim un ampli ventall de possibles intervencions, i encara un dels millors sistemes d'informació, professionals motivats i la xarxa d'oenagés més activa de l'Estat. Si ho vàrem fer per als consumidors de drogues, també ho podem aconseguir per al col·lectiu d'homes homosexuals.