La CDC més sobiranista rep el suport de la família liberal-demòcrata internacional
5 restaurants italians per dir mamma mia!
Dies intensos: de dijous a dissabte a la nit a Londres, al congrés del PartitLiberal-Demòcrata Europeu (ALDE). En aquest congrés el català Marc Guerrero (a la foto a l’esquerra ahir a la nit a Barcelona) ha estat reescollit vicepresident amb 378 vots, i ha quedat en segon lloc dels 6 candidats i a només 11 vots del primer vicepresident, tot obtenint diferències de vots molt folgades amb els altres candidats, tots eurodiputats.
A Londres, d’altra banda, també hi ha estat acceptada l’esmena de CDC sobre el dret a decidir en el 'Manifesto' (programa electoral per al maig del 2014) i la catalana Mireia Canals ha guanyat una de les quatre places de la comissió d’igualtat davant de vuit candidates. D’altra banda, ahir dilluns a Barcelona l’eurodiputat holandès Hans van Balen, president de la Internacional Liberal, va recollir el premi RamonTrias Fargas de les mans del president Artur Mas. Aquest polític holandès, del partit liberal que governa Holanda i que tornarà a ser el seu cap de llista al Parlament Europeu, va fer una clara defensa del dret a decidir dels catalans davant del president Artur Mas, tot fent comparacions entre Escòcia i Catalunya i entre Espanya i la Gran Bretanya. Van Balen, per cert, va anunciar públicament que el substituirà en el càrrec d'aquí tres mesos... un andorrà, Juli Minoves.
En el moment en què CDC fa l’aposta sobiranista més clara de la seva història la família política a la qual pertany (a Europa el partit liberal-demòcrata i al món la Internacional Liberal) no li donen pas l’esquena, sinó que responen amb la seva previsible i consistent radicalitat democràtica: “The will of the citizens”. Tot un èxit de CDC.
1. - El Congrés del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ALDE Party) ha celebrat a Cannary Warhf, just davant de la City financera de Londres, en un clar senyal als mercats financers que ens cal una millor regulació. Aquí teniu un vídeo de 5 minuts sobre el congrés acabat de publicar.
A Londres només hi érem una vintena escassa de catalans amb dret a vot, d’un total de 600 delegats que representaven 55 partits liberals i demòcrates europeus, el PNB entre els quals. En Marc Guerrero, però, ha obtingut 378 vots com a candidat a vicepresident: ha quedat a només 11 vots de la primera vicepresidenta, la totpoderosa holandesa Lousewies van der Laan del partit D66, liberal d’esquerres o “social liberal”. Na Lousewies, per cert, presidia els debats més importants del congrés, un fet no gaire “fair”, essent candidata a VP.
En Marc Guerrero ha superat en la votació tres eurodiputats i una exeurodiputada molt clarament: dos dels eurodiputats vençuts són dos dels vicepresidents del grup ALDE al Parlament Europeu, els quals per cert fa 10 anys que hi són i, per tant, són força conguts a l’ALDE: l'alemany de l’FDP Alexander Lambsdorff --291 vots-- i l'italià Niccolo Rinaldi d’Italia dei Valori (Di Pietro), que amb només 230 vots s’ha quedat sense vicepresidència. Els altres vicepresidents escollits han estat l’eurodiputat suec Olle Schmidt amb 348 vots (veí meu d’escó i tot un crac en la comissió d’Economia) i l’exeurodiputada danesa Karin Riis-Jörgenssen amb 339 vots.
El vot de dissabte a la tarda és un reconeixement molt clar a la bona i tranquil·la feina d’en Marc en els darrers quatre anys, ara que aspirava a la seva tercera i última possible vicepresidència bianual al partit ALDE: molts caps de setmana viatjant de punta a punta del continent en congressos dels diferents partits membres, amb bona cara i amb bones ganes de representar-hi l’ALDE (en Marc va ser escollit al congrés de Barcelona el 2009 i reescollit al congrés de Palerm al 2011).
De la mateixa manera, en Marc Guerrero va obtenir un vot més que Sir Graham Watson, eurodiputat britànic birtànic favorable des del primer dia al dret a decidir dels catalans: Graham Watson era candidat únic a la presidència del partit ALDE i va obtenir 377 vots a favor i 40 abstencions i vots nuls. Tot i tractar-se de votacions diferents, els 378 vots d’en Marc afegeixen més mèrit qualitativament parlant a la seva feina i van fer córrer una fugaç i freda ventada d’aire a la sala: aquest català podria algun dia aspirar a ser president del grup ALDE?!?
Cal posar valorar molt aquest resultat, justament en el moment que estem vivint: CDC en el camí que ha iniciat no està precisament aïllada i a CDC se li reconeix la seriositat, el rigor i la feina feta en els darrers 25 anys com a únic partit liberal-demòcrata sòlid del sud d’Europa, com a partit de govern homologable als partits nòrdics i centreeuropeus que hi governen o hi han governat.
Ningú no ens farà la feina per nosaltres, però encara menys ningú no està per la feina al partit ALDE per obstaculitzar el procés que ens toca fer a nosaltres sols com voldria el Govern espanyol. I això passa precisament perquè els catalans toquem el moll de l’os de la família liberal-demòcrata: la llibertat i la democràcia pacíficament exercida.
2.- Ahir al vespre Hans van Balen va recollir el premi Memorial Ramon Trias a Barcelona i avui el diari 'Ara' se’n fa un ampli ressò a la portada i a les pàgines interiors de política: oxigen polític internacional per al procés i per al president Mas, hi diu, opinió que comparteixo.
Hans van Balen va fer un discurs ahir al Círculo Ecuestre davant del president Mas en la mateixa línia del que el partit ALDE va aprovar dissabte passat: la nostra esmena àmpliament aprovada al Manifesto sobre el dret a decidir dels catalans: "Respect the will of the citizens", una formulació molt genèrica però que fa uns anys hauria estat impensable d'aprovar i que va vèncer fins i tot la reticència dels alemanys, sempre els més cauts a l’hora de parlar de moure fronteres.
La bona notícia de la nit va ser l’anunci públic i explícit del mateix Van Balen que l’andorrà Juli Minoves, professor de ciència política als EUA, serà el proper president la primavera vinent de la potent Internacional Liberal. Les comparacions entre Catalunya i Escòcia i entre Espanya i la Gran Bretanya van sovintejar en el sentit que tantes vegades he escrit en aquest bloc: “Per què Rajoy no fa de Cameron?” Com es que Escòcia pot votar amb només un 52% dels diputats escocesos a favor i a Catalunya se li nega el vot amb 2/3 dels diputats catalans? Etc, etc, etc.
Notícies relacionades
Tot resumint: quan CDC fa la seva aposta sobiranista més clara, al mateix temps la seva família política internacional li reconeix i li atorga la més elevada representativitat que mai no hi ha tingut. Bon senyal que anima a seguir caminant.
