Emprendre creant una ONG

Un consell '(sobre)saliente': quan acabis l'escola, viatja. Abans d'anar a la universitat, viatja. Després, viatja. Viatja sempre.

Això del Borja, el Xavi, l'Albert i el Xabi amb 'B' és una cosa que s'explica amb més imatges que paraules. I si no, vegeu vosaltres mateixos. Conèixer-los a ells, de prop, significa conèixer quatre nois barcelonins en aparença normals. I dic en aparença, perquè mentre xerres amb ells t'adones que hi ha alguna cosa que els mou i que val la pena conèixer. Si els preguntes pel seu plat preferit et diuen que el risotto. ¿Una cosa sense la qual no podrien viure? La música. “Bé, internet”, recapaciten. I si els preguntes per un ídol, Borja Juez, 29 anys, el president de The South Face, contesta Nelson Mandela sense dubtar. I llavors, tots es miren i assenteixen alhora com a símbol inequívoc d'un acord gairebé sobirà. Com en moltes coses, en això coincideixen. I és que en realitat, Nelson Mandela i aquests quatre joves tenen més en comú del que ens podríem imaginar. 

Els viatges

Aquests quatre caps emprenedores d'ànima solidària no superen els 30, però ja han començat el projecte de la seva vida. I és un projecte per i per a la vida. La 'non-profit organisation' The South Face emmagatzema en una recambra no gaire-amagada alguns projectes i quilos d'ambicions. I són uns projectes que cada dia s'acosten més a la realitat. La motivació la porten de sèrie. I la inspiració 'in crescendo'. ¿La culpa? Els viatges. Encara que en realitat, més que culpa és un 'gràcies a'. “Viatjant per diferents països del continent, ens vam adonar que alguna cosa estava fallant. Els del nord s'aprofiten dels del sud. I els del Sud treballen per als del nord. Llavors, a ells ¿què els queda?”. Als germans Juez, el Borja i el Xabi, viatjar els ha servit per trobar-se amb ells mateixos, però també i sobretot, per connectar amb aquest altre món. “Nosaltres som uns privilegiats, però hi ha una altra realitat”, diu el Xabi. Fins que no t'hi acostes i ho veus no t'adones de la magnitud dels problemes de tota aquesta altra realitat oblidada, que és l'Àfrica, de la necessitat d'actuar, de sentir-se cridats a fer alguna cosa.

I és des d'allà, des de les entranyes de l'Àfrica, on neix The South Face. Una ONG construïda de zero per quatre universitaris, amb seu a Barcelona. Abans les idees es cuinaven cada dijous a la tarda a la peixera d'ESADE (facultat d'ADE i Dret de la Universitat Ramon Llull). Era el seu punt de trobada, una taula qualsevol entre universitaris fent treballs. Ara han crescut, o han madurat, que sona encara més bé. Ara ja són 10 a l'equip, i han arribat fins i tot a aprendre a dividir-se les àrees, cosa necessària quan s'ajunten 10 ments joves a fer 'brainstorming' d'idees. A més tenen oficina, o el que és el mateix, una taula, cadires, llum i internet en un espai de co-working on arquitectes i dissenyadors s'interessen pel progrés de les beques i de l'ONG. Són conscients que The South Face és un projecte a llarg termini, per això van sempre --diuen-- “amb el fre de mà”. La motivació és important, però fer les coses bé i amb dedicació és bàsic en una iniciativa d'aquestes dimensions.

El tema central, l'educació

Durant l'entrevista, ens presenten els seus plans. Amb el lema 'Social Transformation through Education' volen acostar l'educació als que no tenen recursos. Per això, el primer dels seus projectes, Scholarship Program, pretén becar l'accés a la universitat a estudiants compromesos de famílies humils. Per aconseguir-ho, tindran un vincle molt estret amb la universitat africana que estigui adherida al projecte, ja que els interessa, sobretot, tenir constància de l'evolució de l'estudiant i que ho vagi aprovant tot. De moment, ja són nou les noies becades --que sembla poc, potser--, però són els inconvenients d'emprendre fabricant una ONG. Això requereix temps: rascar socis, preparar esdeveniments (com les roses solidàries per Sant Jordi) i en definitiva difondre el missatge d'uns nois que un dia van decidir que havien d'ajudar. Ells no es cansen d'explicar que per 1 euro a la setmana pots ser part de The South Face, que ser soci NOMÉS val 4 euros (menys que un paquet de tabac) i que per cada 14 socis s'habilita 1 nova beca perquè una nova estudiant a Kenya pugui anar a la universitat. Una beca els costa 700 euros a l'any.

Universalitzar l'educació, formar les noves generacions que creixen a l'Àfrica. L'objectiu no és gens fàcil, però The South Face està alimentant de manera realista tots aquests projectes. Nosaltres, igual que ells, també ens els creiem. Es reivindiquen i es neguen a creure que els joves “estiguin en crisi”. No es consideren l'excepció. Són perfeccionistes, adoren complir els terminis i “fer la feina ben feta”. Com qualsevol projecte de joves emprenedors el primer obstacle és econòmic, tot i que per ara han gastat poquet i ha estat per crear una nova pàgina web, que acaba de sortir del forn. El fet de ser joves els perjudica i els beneficia gairebé a parts iguals. La gent, al principi, es mostra més escèptica, però “quan els expliques el projecte --amb una emoció que atrapa-- acaben encantats”. I això és el que volen transmetre cada estiu amb el programa The South Face Experience, perquè els socis trepitgin territori africà, vegin de prop què s'està fent i coneguin les estudiants becades. Així d'increïble va ser el voluntariat passat.

Conèixer l'Àfrica

Això és el principi d'una cosa gran. Una ONG no es crea des d'un despatx, ni tan sols des d'una universitat. Per crear una ONG és important el rodatge d'aquests nois i les experiències que han col·leccionat a través dels seus viatges: "No com a simples cooperants que repintaran cases durant un estiu i que es fan fotos boniques amb nens i lleons", puntualitzen. I no els falta ironia. Ells no. La realitat de l'Àfrica es coneix en un tren 48 hores des de Zàmbia fins a Tanzània o convivint amb la seva gent, recorrent-la de punta a punta, d'est a oest. La verdadera Àfrica es coneix a dalt d'un autobús travessant el continent en viatges de més de 20 i 30 hores. Des de Tanzània fins a Sierra Leone, passant per Guinea Bissau o Libèria. I així fins a 10 països. Conèixer l'Àfrica és això. En contra del que molts creuen, ells defensen el paper de les oenagés: “Hi ha qui diu que no serveixen per a res. Però jo crec que si no existissin moltes d'aquestes oenagés, podríem estar vivint la tercera guerra mundial”, defensa el Borja.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

“¿I per què l'Àfrica?”, preguntem. Somriuen. “No hi heu estat mai, ¿oi?”

http://www.sobre-salientes.com/