La legislació sobre seguretat
'Vagos y maleantes' 2.0
La 'llei Fernández' és de dubtosa constitucionalitat i desborda el límit dels drets fonamentals
La reforma de l'anomenada llei de la puntada a la porta podria ben bé haver recuperat la denominació de la llei de vagos y maleantes del franquisme, ja que no es tracta només d'una llei de la puntada a la boca, com s'ha dit parafrasejant l'antecedent de la llei Corcuera del 1992 a causa de la retallada de la llibertat d'expressió, de reunió o de manifestació. No en va es tracta d'una llei que ens retrotreu a l'ordre públic, a la garrotada i a callar, i no a la «protecció de la seguretat ciutadana», com diu el seu capciós títol. En suma, el projecte de Fernández Díaz traspua un autoritarisme pretèrit i està pensat per anestesiar la protesta social. Emula les primeres mesures de Sarkozy quan, amb el pretext de combatre el terrorisme i el tràfic de drogues, va focalitzar tota la insídia punitiva de la República Francesa en les protestes del car-
rer i va arribar a penalitzar les reunions de joves a les escales dels edificis.
EL PROJECTE és un autèntic desori de dubtosa constitucionalitat, que desborda els límits dels drets fonamentals. Hi conviuen des de les sancions raonables als que cremen mobiliari públic o atempten contra la seguretat viària atacant amb làsers conductors o pilots, fins a les multes de fins i tot 30.000 euros als que facin de taxista per portar toxicòmans a comprar droga (les anomenades cundas) o les prostitutes que captin clients en zones pròximes a col·legis o a prop de carreteres, un altre intent de lluitar estèrilment contra la prostitució sense abordar obertament el fenomen en tota la seva complexitat social. I la guinda del pastís: el càstig per als que ofenguin Espanya, mentre que als Estats Units, tan patriotes ells, no es castiga ni els que cremen la bandera…
A banda d'això, la proposta convertirà en falta greu els escraches; la gravació i difusió d'imatges de policies en servei; les protestes sense permís davant el Congrés, el Senat, els parlaments autonòmics i els tribunals; l'alteració de l'ordre públic amb caputxa o insultar un policia en el transcurs d'una manifestació, cosa que comportarà una sanció de fins a 30.000 euros. Particularment insòlit resulta que Interior amenaci amb sancions també de fins a 30.000 euros a qui insulti un agent quan estigui «vetllant pel manteniment de l'ordre públic» en una manifestació, especialment si es té en compte que el Codi Penal castiga una agressió
-¡ja no un insult!- amb multes de menys quantia.
A més a més, la restricció de les protestes al voltant dels parlaments es remunta a la Revolució francesa, certament, però no és una llei administrativa la més adequada per ponderar les molèsties que comporta el dret de manifestació davant una cambra o, fins i tot, davant el domicili d'un polític. A més a més, el Codi Penal ja castiga la concentració davant d'un parlament «si s'alte-
ra el normal funcionament de la cambra».
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc va considerar a l'abril que els escraches poden ser una «pertorbació desproporcionada», però va assumir també que «el dret a reunió no pot ser limitat a priori per disposicions administratives», de manera que no es pot blindar un perímetre abans de rebre una proposta de recorregut. El mateix fis-
cal de l'Estat, Torres Dulce, va admetre que no s'ha de «criminalitzar» qualsevol reunió o manifestació, i que la fiscalia només analitzaria els escraches amb «transcendència penal». S'ha de pensar, a més a més, que recórrer una multa d'aquestes proporcions davant el contenciós administratiu pot suposar almenys 2.000 euros en taxes, mentre que la via penal és gratuïta. Sense oblidar que, amb aquesta fugida del dret penal i la consegüent administrativització de la seguretat ciutadana, serà el ciutadà el que demostri la seva innocència davant els tribunals i no l'Estat.
Notícies relacionadesÉS LEGÍTIM que hi hagi qui no desitgi manifestacions ni vagues, com el Govern i el PP. Però llavors haurien de plantejar un canvi en aquesta Constitució que mantenen enguixada. Com diu el professor Manuel Ballbé, la seguretat humana no es protegeix només amb policia, sinó amb intangibles com l'educació o la integració de la immigració. Amb un atur de més del 25%, es pot dir que el comportament social està sent modèlic i que els nivells de criminalitat es mantenen en cotes raonables.
¡Ah!, i recordem que el Tribunal Constitucional va anul·lar la puntada a la porta, que permetia a la policia entrar als domicilis de sospitosos de tràfic de drogues sense ordre judicial, per vulnerar la inviolabilitat del domicili. Durant l'any que va estar en vigor, la policia va detenir 800 persones que després van ser absoltes. ¿Haurem de veure el mateix?
