Desobeir responsablement i en consciència
La Declaració Universal dels Drets Humans pot ser moltes coses, però no és en absolut universal.
Ens trobem en un moment històric en què la democràcia sembla que ha canviat de significat. Europa s'està carregant l'Estat del benestar que tant va costar aconseguir als nostres avis, i els drets civils corren perill en indrets on semblaven plenament garantits.
Si intentéssim esbrinar què mou el món i els estats avui en dia, potser descobriríem que no és més que la cobdícia, res nou al capdavall. La diferència entre els estats antics i els d'ara és que abans sabíem qui manava i ara no; ara tot s'amaga rere un vel que anomenen democràcia.
Costa trobar avui algú que no trobi bé la lluita contra l'esclavitud als Estats Units al segle XIX, la de Gandhi contra l'Imperi britànic, la de Luther King contra la injustícia social arrelada a fons al seu país o la de Nelson Mandela contra el sistema de l''apartheid'. Tots trobaríem una justificació ètica a aquelles rebel·lions, que es van basar en una desobediència civil a l'estat al qual pertanyien.
Per sobre de les lleis hem d'elegir l'honestedat. Si una llei no és justa, és obligació nostra no complir-la per evitar convertir-nos en col·laboradors necessaris --directes o indirectes-- de la injustícia. El procés que viu el nostre país s'omple la boca de legalitat. Ha de ser sobretot legal. Però ja ho diu el tribunal de l'Haia, per sobre de les lleis hi ha les voluntats dels pobles. Si una llei no és justa, la nostra obligació és no complir-la. I si se'ns prohibeix votar, l'acció de desobediència civil ha de ser anar a votar.
Notícies relacionadesLa desobediència civil responsable ha demostrat que és capaç, lluny de moure muntanyes, d'acabar amb l'esclavitud, les discriminacions racials, espolis i l''apartheid'.
Desobeir responsablement i en consciència és cantar a la llibertat. Desobeir responsablement és defensar la dignitat i la justícia.
