Quina acció exterior per a Catalunya
Molts moviments d'autodeterminació de pobles sense Estat han triat històricament i estratègicament la màxima de la internacionalització del conflicte. Amb la fita d'obtenir la solidaritat de la comunitat internacional, s'intentarà superar els cadenats imposats des dels Estats nació hegemònics, que no volen perdre poder. La correlació interna de forces és sovint favorable a l'Estat central, però traslladada al pla internacional la cosa pot ser diferent. Per tant, si es tria el viatge cap a més autodeterminació en un mapa hostil a les emancipacions, és ben cert que caldrà explorar --com ja s'està fent-- la via del suport internacional. En efecte, es fa necessari guanyar legitimitat en la biosfera internacional.
Projectar Catalunya
Si revisem l'actuació de la Generalitat, observem que ha dut a terme algunes actuacions en aquest sentit. Des d'entrevistes del president amb alts funcionaris europeus o internacionals fins a la publicació de tribunes o notícies favorables en la premsa internacional, passant pel suport actiu a moments de ressò mediàtic com la Via Catalana, la creació de noves institucions dedicades a projectar Catalunya com el Diplocat o una constant presència en els fòrums empresarials en què s'intenta convèncer el poruc empresariat català i estranger que l'opció sobiranista no els afectarà la butxaca, ans al contrari.
Una de les fites constants del Govern en aquest viatge sembla ser la creació d'instruments legals en clau (euro)catalana que poden interpretar-se --si es vol-- tant com de defensa davant l'ofensiva centralista i castellanitzadora del Partit Popular, com de trànsit cap a un major nivell de sobirania. Aquests dies entra a tràmit la Llei d'Acció Exterior de Catalunya al Parlament, una llei que volia avançar-se a la Llei de l'Acció i del Servei Exterior de l'Estat, en fase de tramitació al Congrés, i que pretén limitar l'acció exterior de les comunitats autònomes, entre altres coses. Però va darrere en el calendari, i el que és més important, és una llei sense cafeïna, grisa, poc ambiciosa en la cerca d'un món millor per a tots i totes, i que retrata el que en la meva opinió és el defecte original de visió que afecta la majoria de les actuacions del Govern referides abans. A aquest defecte se li pot dir dèficit d'internacionalisme (en el sentit de solidaritat amb altres causes d'autodeterminació com la nostra, en altres indrets del món o en altres formes no nacionals), mirar-se el melic nacional, visió d'escola de negoci, de proselitisme cultural o manca de preocupació pels problemes globals i aliens que ens afecten tant o més que l'indignant acaparament del 'lobby' de Madrid. ¿Per què, si no, el mateix Govern que s'esforça a publicar al 'Finantial Times', alhora dinamita la reconeguda Cooperació Catalana al desenvolupament, tant en termes quantitatius com qualitatius?
La cooperació, amb pocs fons
La cooperació, amb molt pocs fons, actuava d'actiu en la generació de suport internacional a causes molt sovint lligades a l'autodeterminació (com ara programes de suport a llengües de pobles indígenes trepitjades pel centralisme i el colonialisme cultural de les seves elits nacionals). Aquest actiu actua de bumerang. La cooperació concebuda com a xarxa activa de diplomàcia ciutadana impulsada des de tot el territori hauria estat el millor bracet per rebre adhesions de centenars de pobles d'arreu del món al procés d'autodeterminació català. Però ni el Govern, ni molts partits aliats, no hi veuen. Tanmateix, com diu la nova Taula d'Acció Exterior en la seva proposta de Pacte Nacional per a l'Acció Exterior, la inserció de Catalunya al món no només ha de ser "empresa" i "cultura" sinó també i sobretot "societat", "futur" i compromís internacionalista. En sobirania alimentària i energètica, en migració, en cultura de pau, en economia social, en drets de les dones, en canvi climàtic, etc.
Les entitats de la Taula (coordinadores d'oenagés, organitzacions culturals, organitzacions de migrants, ecologistes, sindicats, etc.) sostenen que l'alçada del desafiament que tenim al davant requereix l'esforç col·lectiu i la posada en valor de tots els actors de la societat catalana. És impensable que es pugui modificar el 'statu quo' només amb una petita i esforçada elit paradiplomàtica catalana, sigui governamental o empresarial, el que un amic meu anomenava "Diplomàcia del Club Super3". Els grups que acumulen coneixement i relacions de reciprocitat amb l'exterior estan formats principalment per persones universitàries, per membres d'oenagés de solidaritat, ecologistes, de drets humans, artistes, per coordinacions de moviments socials, sindicats, petits empresaris, etc. I som nosaltres els que expliquem a Brussel·les, Nova York, Beirut, l'Amazònia o a la comunitat més remota de Burkina Faso el que som i el que volem ser en el futur els i les catalanes.
Tres missatges
Tres són els missatges d'aquest article: si volem l'autodeterminació cal internacionalitzar la causa; per internacionalitzar-se convé fer-ho des de la solidaritat i des de la recerca legítima d'un món millor per a tots i totes; i no es pot internacionalitzar si no es valoren les capacitats acumulades durant anys de les xarxes ciutadanes del país i se'ls permet participar. Una veritable diplomàcia feta per xarxes superposades i fonamentades sobre la solidaritat, la reciprocitat i la creació d'un món millor per als catalans, però també per als no catalans.
