Una merda de llei
Alberto Ruiz-Gallardón i Jorge Fernández Díaz, aquest dilluns, en la roda de premsa després de conèixer la decisió del TEDH contra la ’doctrina Parot’. /
Que callin els carrers, que broti el no-res, fem l'autopista dels lladres, sense bandes sonores, sense peatges. Silenci, es roba.
No és un tebi escarni ni una lleugera capada de gònades democràtiques tenir por del govern sortit de les urnes i sentir la impotència i el desemparament que destil·len les seves decisions. La impotència, ben argumentada pels fets, d'haver d'empassar sense consol enmig del passotisme, social i general, i amb només quatre protestes airejades per les últimes restes combatives, avui diluïdes majoritàriament per altres preocupacions, sens dubte, però també perquè l'esfínter ja ha donat molt de si i ja gairebé no cou. I si cou, ens hem d'aguantar, i ¡visquin les llibertats!, crit gastat i d'impossible traducció: tant serveix per a tiris com per a troians, democràcies i dictadures, nobles i malvats. Que visquin les llibertats, que visquin cada vegada més lluny en una democràcia encongida com un mal jersei d'imitació.
Una setmana més, el degoteig de pocavergonyes ha estat un raig imparable, que ni els ponts respecten. Però en aquest país, per a un que n'està fins als collons, i ho diu, n'hi ha nou que atorguen i, per si la bèstia es desperta, la nova cotilla ja ha passat a màquines, a punt per cenyir goles i fer callar el carrer. Via lliure als comptes a Suïssa dels cabrons, al corporativisme dels polítics lladres --més de 3.000 imputats, 3.000-- i altres castes col·laterals, banquers inclosos. Màniga ampla, fins al punt que segueixen robant, fugant capitals, escàndol rere escàndol, i no se'ls acut posar-hi fre (posar-se, seria el més correcte) a tanta rufianeria, sinó que ideen lleis perquè no els toquin els ous amb crits irritats. Ja ni s'esmenta el penediment i encara menys el pagament penal pels desfalcs, no…, hem arribat al punt de neu de la supèrbia i la prepotència, i els molesta fins i tot la queixa dels quatre conscienciats que queden…, i volen acabar amb això, perquè no hi hagi soroll, perquè robar sigui encara més silenciós, molt més traïdor. Males bèsties.
¿On és la llei que protegeix els ciutadans dels constants abusos, atropellaments que al final --és l'economia, imbècil-- pagaran ells per la via dels impostos o de les retallades? Vegin aquesta Hisenda, que aquesta mateixa setmana i enmig del seu particular guirigall, acceptava factures falses per salvar el cul de la infanta; aquests banquers posant de tres en tres i passant-nos pel morro la usura d'haver guanyat un 80% més, gràcies a les injeccions de diner públic, i sense concedir crèdits perquè en aixetes tancades no hi entren mosques; aquesta patronal esquitxada; aquests sindicats benestants, els cortesans, expresidents autonòmics, dirigents de l'esport…., tots fins al coll de la merda que ells mateixos fabriquen…, som el número dos mundial en la percepció del creixement de la corrupció, per darrere de Síria, i tenen la poca vergonya de venir-nos ara amb una llei de suposada seguretat ciutadana que persegueix parar-nos els peus als ciutadans, als que pateixen els seus excessos i se'ls han de menjar sencerets quan els llegeixen a la premsa cada dia, als que esperen inútilment que s'aturin els robatoris, que hi hagi controls als partits i els seus finançaments il·legals --amb la bandera dreta de les fundacions, només faltaria--, als que veuen brotar noves illes del tresor per a tresorers…, als que observen com el país se'n va a la merda...
Doncs, merda sobre merda, això és una llei de merda.
(Això no és l'enrabiada d'un bloguer de merda: El Consell d'Europa, la institució encarregada de vetllar pel respecte als drets humans al continent, ha qualificat d'altament problemàtica la proposta de llei de seguretat ciutadana presentada pel Govern espanyol. Acabaran per maquillar-la, però mireu fixament una merda i digueu com es pot millorar).
