La segona Renaixença

Catalunya viu un moment històric complex que va més enllà del context polític. Estem immersos en una segona renaixença que té molts paral·lelismes amb la viscuda a finals del primer terç del segle XIX. Paral·lelament a la reivindicació del fet nacional, en aquesta segona renaixença tenim el potencial d'incorporar-nos en un procés de dinamisme econòmic: el de la revolució del coneixement. Fa més d'un segle, Catalunya fou l'únic país del sud d'Europa que s'incorporà a la revolució industrial sense tenir recursos naturals i malgrat el llast d'estar lligat a un Estat decadent.

La situació actual té uns paral·lelismes enormes amb la viscuda al segle XIX. Espanya és, de nou, un Estat decadent que ni tan sols serveix com a instrument facilitador perquè Catalunya s'incorpori amb plenes garanties a la revolució del coneixement. Un procés que Catalunya afronta amb unes potencialitats extraordinàries: la capacitat rellevant per generar valor afegit des de les nostres universitats i centres de recerca, una profunda tradició democràtica, i una societat civil involucrada en el futur del país. El coneixement el pots generar o el pots comprar, però generar-lo és el que marca la diferència. Per tant, el repte vital per al futur de Catalunya és continuar avançant en la consolidació del sistema universitari i de recerca com a motor de desenvolupament econòmic i social per afrontar la revolució del coneixement amb plenes garanties d'èxit.

En aquests temps excepcionals, s'han de prendre mesures que no sempre són les més desitjables. No obstant això, sempre s'ha treballat per preservar el model universitari català i la qualitat del nostre ensenyament superior. En aquest sentit, l'efecte final de la majoria dels ajustos realitzats a les partides pressupostàries, en els últims 3 anys, destinades a les universitats ha significat una reducció efectiva del 3,8%. És així, després d'extreure la rebaixa de la despesa derivada de l'aplicació dels reials decrets segons els quals s'eliminen les pagues extraordinàries, entre d'altres. A més, s'ha de comptabilitzar l'augment dels ingressos gràcies a l'increment dels preus públics per crèdit matriculat, que ha estat d'un 7%.

Paral·lelament, s'han impulsat els eixos estratègics per bastir un nou model universitari català. En aquesta línia, i lluny del missatge catastrofista que parla de fugida de cervells i descapitalització de les universitats com a pols d'atracció de talent, s'ha posat en marxa la nova fase del Programa Serra i Húnter de contractació de personal acadèmic. La nova convocatòria, oberta i internacional, ha confirmat que Catalunya i les seves universitats són atractives per captar talent de primera línia. Així, dels més de 400 candidats, un 30% procedeix de l'estranger.

No obstant això, una de les dificultats a les quals ens enfrontem com a país per avançar en aquests reptes és la cotilla que pateixen les universitats a causa de la funcionarial legislació espanyola. En canvi, en l'àmbit de la recerca, Catalunya va poder impulsar -ara fa 15 anys- estructures d'Estat que ens han permès ocupar una posició capdavantera i batre rècords des del punt de vista de l'excel·lència científica. Així, som el segon país de la Unió Europea en les concessions que atorga el Consell Europeu de Recerca per milió d'habitants, per davant de sistemes de recerca de prestigi mundial, com els del Regne Unit o Alemanya.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Fa unes setmanes, el Govern va realitzar un viatge oficial a Israel, un dels països més innovadors del món. Si el moment actual que vivim presenta uns evidents paral·lelismes històrics amb la Renaixença, no són menors els paral·lelismes existents entre Catalunya i Israel. La Catalunya actual és com l'Israel de la dècada dels 90. Tenim una capacitat de producció científica d'excel·lència elevadíssima però que està molt distanciada del teixit econòmic domèstic. Aquí de nou la universitat juga un paper cabdal i des del Govern s'estan bastint les estructures per afavorir la transferència de coneixement. El Pla de Doctorats Industrials que facilita l'entrada d'estudiants de doctorat en l'empresa n'és un bon exemple. Com també ho són les empreses nascudes a les universitats i que posen la producció científica al servei del progrés econòmic del país en la necessitat urgent de crear ocupació. Precisament, en aquest viatge, el president Mas va anunciar la implementació d'una deducció fiscal de fins a un 50% per afavorir la creació d'aquest tipus d'empreses.

En definitiva, si som capaços d'emular Israel, en els propers 10 anys el salt de Catalunya pot ser enorme. Tenim la capacitat de generació de coneixement, tampoc ens falta l'ambició com a país però el regne d'Espanya no ens acompanya. A falta d'un Estat facilitador i còmplice, haurem d'esdevenir un país normal dins de la Unió Europea.