Es gira molta feina
L’anunci de la data i la pregunta em va agafar dinant, tranquil·lament, amb el professor Robert Govers. Holandès de naixement, viu a Flandes després de passar quatre anys treballant de consultor a Dubai. De fet, la seva visita a Catalunya havia de ser profètica: la seva especialitat és el posicionament internacional de països i, precisament, ja tenia agendada una visita a la seu del Diplocat per conèixer de primera mà l’engranatge de la diplomàcia pública catalana abans del terrabastall de dijous. Govers és editor de la prestigiosa Place Branding and Public Diplomacy, una de les revistes de referència del sector.
Entre la gatzara política –i el mal d’estómac produït per les primeres reaccions que van arribar des de Madrid– és un bàlsam l’anàlisi pausada que Govers, igual com d’altres acadèmics que s’ho miren des de la distància, poden fer del moment convuls que viu el país. Recordo, també, una passejada per Vic amb el professor Jay Rothman (president de l’ARIA Group Inc.) comentant, ja fa temps, l’atzucac amb què ha arribat l’actual situació política de Catalunya. Tots dos, un holandès i un nord-americà, un casat a Flandes i l’altre d’origen jueu, arribaven a la mateixa conclusió: Catalunya ha de poder superar el simple debat econòmic i ancorar les seves reivindicacions en l’identitat cultural. Com Flandes, em deia en Robert, “qui posa el fet que parlen holandès com a base del seu posicionament”. Aquest és el gran repte que tenen els defensors del “doble sí”: explicar al món per què Catalunya ha de ser independent. Cal entrar en el debat de la geopolítica, sabent que, desgraciadament, avui per avui la societat líquida busca arguments simplistes, populistes i de perfil baix, com els que Madrid fa temps que usa per justificar la posició més unionista.
Aquest matí mateix, també en parlava amb un turista nord-americà amb cara de no entendre massa res: el repte dels independentistes és, fins i tot, intel·lectual. Mentre la unió serà defensada a base d’obvietats (o amenaces de talla franquista), la secessió de Catalunya requereix d’enginy per construir un storytelling singular, genuí. Un argumentari que, ara més que mai, s’ha de pensar per convèncer els de casa i els de fora: l’enquesta de GESOP per El Periódico anuncia un 20% d’indecisos davant de la consulta. I, cal dir, que una doble pregunta com la que s’ha buscat –al capdavall, per fer content a tothom– encara obliga a un exercici d’imaginació més gran a l’hora de plantejar l’argumentari favorable a la doble resposta afirmativa, opció que en aquests moments no arriba al 50% segons les enquestes.
Notícies relacionades
S’ha de reconèixer la valentia i el lideratge del President Mas: ha complert. I, també, el compromís de les forces polítiques favorables al dret a decidir a buscar un acord. Però, també s’ha de posar de manifest que la solució final no encara el procés per un camí de roses. El debat sobre la interpretació dels futurs resultats ja s’ha posat sobre la taula i, no cal dir, que els escenaris de futur que s’obren a partir d’ara –tant si finalment es fa la consulta, com si Madrid es surt amb la seva– són d’una alta complexitat. Per tots aquells qui no confiaven en la política, els partidaris del dret a decidir els han demostrat que, potser sí, que arriba un moment que es poden prendre grans decisions. Serà, aquest, el primer “gran pacte d’estat”?, com resava alguna editorial. Pels qui ens la creiem, és el moment de demostrar que –sigui quin sigui l’escenari de futur– el camí recorregut ha valgut la pena fer-lo fins al final.
