Pericoscopi
Advent etern
L'advent és aquell període en què els creients es preparen per a l'arribada del Nadal, en què l'excitació pel gran succés va creixent a mesura que es van descomptant els dies previs. Hem entrat a l'Advent fa unes dues setmanes, i som a deu dies que s'acabi i doni pas al naixement de Betlem. És un període alegre, doncs, perquè encara que, en realitat, no passa res, s'està a l'espera d'una cosa extraordinària.
Si traslladem aquest esquema a l'Espanyol, podríem concloure fàcilment que l'equip està en època d'Advent permanent, a l'espera d'una explosió que no arriba mai, d'una victòria que obri les portes d'un període llarg de bonança; els creients periquitos confien cada jornada que els futbolistes els donaran la gran alegria que esperen.
Bé, ja veuen que no és gens fàcil ser creient a l'Espanyol. Cada petita decepció -no podem parlar de fracassos ni tampoc de tragèdies sinó només d'això, de petites decepcions repetides- és com un cop del qual l'aficionat optimista es recupera amb l'esperança que el dia següent serà definitivament el del canvi. Però massa sovint això no passa. Des del partit del Rayo Vallecano ja en van tres d'aquests cops: la Reial Societat, el Jaén, l'Almeria. Tres dates d'Advent a l'espera d'una cosa que no arriba.
El partit d'ahir tenia tots els elements per a un triomf de l'Espanyol, i va semblar fet almenys durant alguns minuts. Fins i tot l'àrbitre va adaptar el seu rigor reglamentista perquè el panorama no es compliqués als periquitos, forçant la repetició del penal. L'equip blanc-i-blau trenava jugades amb una certa vistositat i motivació indiscutibles. Però cada una acabava en una punxada final, fos a les mans del veterà porter Esteban o més enllà de la línia de meta.
Sovint hem lamentat punts perduts per passivitat i per falta de concentració. El problema d'ahir va ser un altre: fins i tot esforçant-se, fins i tot davant un rival que té el trist rècord d'equip més golejat de la Lliga i que obté els pitjors resultats a casa, fins i tot després que ells fallessin la repetició del penal, l'Espanyol va ser incapaç de fer un sol gol. Ni Sergio, ni Córdoba, ni Stuani, ni Torje ni Thievy, ni Lanza.
El partit contra l'Almeria va acabar sent un esglaó més d'aquest advent etern, que els aficionats més resignats valoren com un empat fora que podrà sumar-se a una hipotètica victòria diumenge que ve a casa contra el Valladolid. D'acord, però ¿i si contra el Valladolid continuem en Advent?.
