Caçant Messi
Messi posa al costat de escut del Barça, ahir després de firmar el nou contracte a les oficines del Camp Nou. /
Al llarg dels anys hi ha algunes coses que hem arribat a entendre sobre la figura del directiu barcelonista. També hi ha dubtes que es mantenen. Un dels que més neguit causen és el següent: ¿A aquesta gent li agrada el futbol? Enteneu-me bé. No ens referim al futbol com a consum de canapès, ni a l'exercici de telefonar a periodistes com si fossin majordoms. Parlem del pessigolleig de veure una pilota, de donar toquets, de xutar a una porteria buida, de posar-se un peto humit, de jugar sota la pluja.
Aquesta setmana Javier Faus ens ha donat una mica de llum en aquest sentit. El vicepresident econòmic del club va fer unes declaracions en què qüestionava la necessitat de renovar a Messi, adduint que ja se li va millorar el contracte fa sis mesos. El seu raonament no té res de dolent i de fet s'hauria d'agrair als mandataris d'un club que no tinguin una Doña Cecilia tatuada a l'esquena.
"Seria bo que la junta expliqués quin benefici obté el club molestant el seu millor jugador, si beneficia l'entitat que el millor futbolista del planeta se'n vagi, si els sembla bé l'assetjament mediàtic a Messi i si tot plegat té alguna relació amb el projecte de reforma de l'Estadi"
El problema radica en el fet que ho va dir en públic --i va incomodar l'entorn del futbolista, quan per fer-ho ja hi ha la Fiscalia-- i que ho va fer amb un desdeny majúscul. Per si Faus ho ignora --no es pot donar tot per sabut--, Messi és el de les quatre Pilotes d'Or, tres Champions i dos Mundialets de clubs, qui serà molt aviat i amb només 26 anys el màxim golejador de la història d'aquest club centenari; per a alguns el millor futbolista de sempre, per a altres només una persona que els ha allargat la vida. Al planeta futbol, només Mourinho i els seus macarres parlen del 10 blaugrana sense el degut respecte. A ells s'ha sumat el vicepresident, que va xiuxiuejar el nom de Messi com si parlés de Karanka, Tamudo o Duckadam.
Ignorem quines són les aficions de Faus, però molts ens hi jugaríem un Hotel Vela que no sent ni la més mínima emoció quan veu com l'argentí deixa enrere els rivals. Siguem justos, a cadascú li agrada el que li agrada, n'hi ha que disfruten més de l'alegre trot dels rossins del Club de Polo o d'una bona ària al Liceu: és un país lliure. Però sí que se li hauria de recordar a Faus que en això del futbol la llei sagrada d'un vestidor és que el número u cobra més que el dos i que no va ser Messi, per descomptat, qui va decidir que 40 milions del fitxatge de Neymar acabessin en parador desconegut, por lo que entra dentro de la normalitat que la 'Bestia Parda' desconfiï i exigeixi que se'l ressituï on li correspon en l'escala salarial.
També val la pena apuntar que certs mitjans han debatut precisament aquesta setmana sobre la conveniència de renovar a Messi i han presentat sorprenents infogràfics en què la venda del deu pagava un terç del nou Camp Nou, projecte urbanístic que mai un soci ha reclamat i que --¿per què deu ser?-- una directiva rere l'altra posa sobre la taula. Tot això obre dubtes. Seria bo que la junta expliqués quin benefici obté el club molestant el seu millor jugador, si beneficia l'entitat que el millor futbolista del planeta se'n vagi, si els sembla bé l'assetjament mediàtic a Messi i si tot plegat té alguna relació amb el projecte de reforma de l'Estadi. Per tancar aquest lleig assumpte, també convindria que algú que hagi cridat alguna vegada un gol li expliqui a Faus i a la resta de la tropa que d'aquí 100 anys seguirem parlant de Messi amb veneració i llàgrimes als ulls, que Messi és infinitament més important que qualsevol directiu que hagi trepitjat aquesta casa, i que no ens imaginem un món sense ell. S'hi podria afegir que tot aquell a qui se li hagi d'explicar això és o bé un perfecte analfabet futbolístic o bé algú que acaba de desenfundar la calculadora.
