El Prat es queda sense pista per a enlairar-se

En el nostre món globalitzat, i en particular l’Europa de les ciutats, els aeroports són clau. Configuren la xarxa d’estacions i d’encreuament de les vies de comunicació més poderoses que existeixen: les rutes aèries. Tant per Barcelona com per Catalunya, disposar d’un gran aeroport té una rellevància molt gran. Com a país, amb la nostra capital al davant, som una cruïlla de cultures, cosmopolita i oberta: estem orgullosos de la nostra identitat però no tenim complexos a l’hora de sumar esforços amb la resta d’Espanya i d'Europa, som l'avantguarda en els debats i la creació i estem plenament inserits al món. Però a més a més el futur de la nostra economia i la nostra estratègia de desenvolupament passen per aquesta infraestructura. Una economia que s’ha de basar en el talent (cultura, recerca, prestigi de l’educació i del sistema sanitari…), l’intercanvi (fires, congressos, competicions esportives…), les exportacions i el turisme: és a dir, activitats completament dependents dels fluxos amb l’exterior, i una estratègia de desenvolupament que només pot ser aconseguir esdevenir la Porta Sud d’Europa, l’eix de l’Arc Mediterrani (de Montpeller i Toulouse fins a València i les Illes) i, sobretot, la capital euromediterrània, referència social i política de les dues riberes del Mediterrani. Per això, port i zona d’activitats logístiques, tren d’alta velocitat i aeroport són les tres infraestructures nuclears pel desenvolupament de Barcelona i Catalunya.

Amb aquestes idees de fons, els governs liderats pels socialistes a Barcelona, Catalunya i Espanya varen crear un full de ruta per fer de l’aeroport del Prat un dels grans aeroports europeus, seguint tres línies d’actuació: ampliació de la capacitat i modernització de les instal·lacions –objectiu plenament assolit–, descentralització de la gestió d’AENA per adaptar-la molt millor a les necessitats del territori en base a un nou concurs de gestió i a la direcció d’un consell rector amb majoria de les administracions catalanes –objectiu encarrilat amb la licitació en marxa del concurs i els canvis legals consensuats– i, en tercer lloc, radicació d’una aerolínia de referència que progressivament obrís noves línies de comunicació aèria (especialment transoceàniques i mediterrànies) –objectiu que es desplegava amb l’impuls a Spanair. A aquestes tres línies bàsiques d’actuació, se n’hi afegia una quarta encara embrionària: l’aliança amb Toulouse per sumar els seus centres universitaris i de recerca especialitzats en el sector aeroespacial i els seus hangars de manteniment i reparació de flotes aèries com a activitats complementàries a la massa crítica de passatgers i a la potència de trànsit del Prat.

"El projecte d'aeroport autònom del Prat queda enterrat, una molt mala notícia per a Barcelona i el país, que la incompetència política i les prioritats equivocades dels governs de CiU, a Barcelona i Catalunya, no han permès evitar" 

Doncs bé, aquesta estratègia imprescindible per sortir de la crisi, incloent-hi la part important de competitivitat de la nostra economia que es juga a l’aeroport del Prat, han quedat completament escapçades per les orientacions centralistes i privatitzadores del govern del PP.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Només arribar, la ministra Pastor ja va ordenar aturar el procés de descentralització dels aeroports del Prat i Barajas i ara ja tenim confirmació de la seva voluntat de privatitzar AENA (més d’un 60% de les accions) d’aquí a poques setmanes. Un canvi de model aeroportuari en tota regla sobre el que avui dimarts tindrem oportunitat de debatre a fons al Senat. El Govern aposta, amb l’argument de fer caixa per rebaixar el deute, pel criteri del benefici empresarial cec per sobre de la funció de servei públic i per sobre del paper de catalitzador econòmic clau per als territoris i àrees urbanes que vertebren els aeroports. I amb això, el projecte d’aeroport autònom del Prat queda enterrat. Tot plegat, una molt mala notícia per a Barcelona i el país, que la incompetència política i les prioritats equivocades dels governs de CiU, a Barcelona i Catalunya, no han permès evitar.

Amb tot, els socialistes continuarem defensant la titularitat pública dels serveis aeroportuaris, la plena autonomia de gestió de l’aeroport del Prat, la radicació d’una aerolínia de referència a les seves terminals i l’acord amb Toulouse per constituir un gran pol aeronàutic del sud d’Europa lluitant fins a aconseguir-ho. Barcelona i Catalunya ho necessiten.