Entre els barrots de l'apartheid
Vint-i-set anys entre barrots de ferro oxidat, dormint dia a dia entre quatre diminutes parets van ser suficients per aconseguir aprendre a perdonar aquells que l'havien empresonat, per conscienciar-se i per aprendre a lluitar. Gairebé tres dècades li van servir al gran Madiba per aprendre a lluitar per la igualtat entre homes i dones, fossin de la raça que fossin.
Amb un somriure i mitjançant l'esport, el pare de la Sud-àfrica moderna va aconseguir fer-se veure com un exemple, com un referent per a la humanitat en la lluita contra la segregació racial. Des de la igualtat en la seva escorta presidencial, fins al seu equip de presidència i al seu dia a dia, va saber calibrar perfectament un sistema democràtic, just i igualitari que li va fer guanyar-se al món.
Mandela en va tenir prou amb vint-i-set anys per aprendre a ser president en una cel·la, sense llibres, amb l'única lliçó de la vida i sabent que la base de la prosperitat sud-africana estava únicament i exclusivament en la igualtat i la democràcia. Va aprendre a lluitar contra l'enemic a base d'optimisme, sabent que la millor venjança és l'autoconfiança i que l'amor cap al seu país li negava veure qualsevol perill.
Va ser un gran president que va fer veure a tots que la llengua mai és un problema i que l'odi és el 'sentiment' menys fundat que avui existeix. Va derrotar l'apartheid fent dels jugadors de rugbi de la selecció nacional els seus principals assessors i comunicadors, sabent que Sud-àfrica només recobraria la seva alegria si s'enderrocaven els murs i les limitacions de qualsevol diferència.
¿Què seria del món si no hi hagués gent diferent, gent que va en contra? La diferència fa gran l'èsser humà, perquè la diferència de tots fa la igualtat. Mandela va deixar aquest llegat, el llegat que la diferència de raça, de color, d'idioma i de cultura són meres anècdotes que fan possible la humanitat. Decidit i sempre dient "hem de mirar endavant", cap amenaça va poder amb Mandela per aconseguir contagiar el seu somriure, el seu ball i la seva igualtat.
Perquè només ell era l'amo del seu destí, i el capità de la seva ànima. Gràcies, camarada President.
