Sota l'arbre, 'El regal Gallardón'
Si vostè pensava encarregar al Pare Noel una colònia per a la seva dona, ja se'n pot anar oblidant si ella té més de 25 anys. Diàriament la publicitat ens assenyala que les fèmines de més edat no semblen perfumar-se, només fan servir cremes per fingir que estan en aquesta franja d'edat. Miren sota l'arbre o a prop de les sabates el dia de Reis i viatjaran en el túnel del temps cap a la seva infància. La casa i la família, primer. I vostè es veu impel·lida a ser devota de totes dues. Fins i tot en aquesta desafiadora era de la tecnologia, la màxima concessió que se'ls fa a elles és una web amb «regals per a dones de 50 anys».
És difícil recordar vora l'avet de Nadal alguna torradora o algun cobrellit amb un nom masculí inscrit a l'etiqueta. Ara per ara, serveix encara aquell refrany que la cabra sempre tira a la muntanya. Recentment en un prestigiós diari estranger s'il·lustrava un article econòmic amb una fotografia publicitària dels anys 60. Al centre, una dona, amb davantal, elegant, això sí, envoltada d'electrodomèstics de l'època. Si encara moltes fèmines es veuen reflectides en aquest escenari és perquè la publicitat actual regurgita el mateix missatge i perquè, diguem-ho clar, la crisi també en el capítol dels regals arrabassa avanços en el camí de la igualtat. Davant el rentavaixella amb un gran llaç, s'apilen les inequívoques expressions per a les dones: «Sabia que el necessitaves». Els altres no embruten. Gràcies. És que és silenciós. Moltes gràcies, la meva parella ho agrairà els dissabtes quan s'estiri al sofà amb el portàtil després de dinar. Les dones no s'atrevirien mai a mostrar reticència a contribuir a aquesta tímida arrencada del consum espanyol, ni a assenyalar el seu suport a aquesta secta que opina que la creació de riquesa, segons afirmen els experts un procés ininterromput des del segle XIX, hauria arribat al final.
A les dones els agradaria compartir -¿té gènere aquest verb?- la tesi de l'economista Gilbert Cette, per a qui Europa «surfejarà en una segona onada lligada a les tecnologies de la informació i la comunicació». Però no són regals per a elles. Des de la infància, com retreu una simpàtica i lúcida nena en un vídeo, les coses roses són per a les nenes i totes les altres, per als nens. Apareix la bretxa.
I, en un tancar i obrir d'ulls, elles deixen enrere l'edat rosa i l'edat de les colònies, sense possibilitat de tenir accés a l'últim iPhone o l'última tauleta malgrat tenir prou anys per a això. Pel camí, els nens s'han anat entrenant en les arts tecnològiques i, com un fet biològic, segons a alguns els agrada dir, omplen la carta al Pare Noel o als Reis d'aparells i gadgets. Davant d'aquesta habilitat
-¡deixa'm a mi!-, elles viuen en el dubte de com pot ser que a ells els resulti tan fàcil això i, en canvi, repeteixin sense parar que no saben com funcionen els electrodomèstics, tipus aspiradora d'última generació.
Notícies relacionades¿No deu ser que pensen que no és assumpte seu? Alguna cosa hi deu haver quan... el 91,9% de les dones fan tasques domèstiques i s'ocupen de l'atenció de nens, gent gran i persones dependents durant 4 hores i 29 minuts diaris, davant del 74,7% dels homes, que hi dediquen de mitjana 2 hores i 32 minuts. L'entrega mitjana diària de les dones en tota mena de llars és superior, però especialment en el cas d'una família formada per una parella amb fills.
Aquí teniu les afortunades superant les seves expectatives més enllà de l'assecador de cabells, amb el mòbil més cutre de la família, i esperant l'última sorpresa d'aquesta temporada per a les dones: El regal Gallardón. És millor no mirar sota l'arbre.
