Tribuna
No és política. És Barcelona
Un míting del PSC al Palau Sant Jordi. /
La victòria a les urnes d'Ignazio Marino, el juny passat, va donar el bitllet de tornada a l'esquerra a l'Ajuntament de Roma, amb la qual cosa es va posar fi al breu parèntesi de Govern conservador. El seu missatge de campanya No és política. És Roma, serveix d'inspiració als que creiem que el futur de Barcelona passa per un canvi real en la forma de fer política que permeti formular un nou projecte per a la ciutat.
Primàries ciutadanes. Les primàries obertes suposen un primer pas en el reclam d'una ciutadania fastiguejada amb el que avui molts entenen per política. Són el punt d'inflexió a partir del qual el socialisme porta a terme una particular devolució de la política als ciutadans; el poder de decidir el candidat o la candidata a l'alcaldia de Barcelona. Suposa ampliar el compromís cívic i democràtic en una decisió fins ara monopolitzada pels partits. Però també és dotar de contingut una ciutadania plena i, diguem-ho clarament, una forma de restituir la legitimitat perduda.
Són l'oportunitat perquè l'esquerra, amb un nou mètode, construeixi el nou relat, el nou projecte, basat en els valors i la personalitat pròpia que ha de recuperar la nostra ciutat. La convocatòria d'unes primàries ja és un èxit, però necessitem traslladar als ciutadans tant els matisos com les fortaleses d'un nou projecte de progrés per a Barcelona. Hem de tornar al PSC la capacitat de representar la diversitat de la ciutat. Hem de recuperar la pluralitat com a valor i la participació democràtica com la via per a la definició d'una nova proposta, des de la suma de visions i vivències de la ciutat.
Barcelona tornarà a ser un laboratori del futur polític. El lloc on es podrà innovar i experimentar fórmules que poden obrir opcions que ara ni ens imagineam. Les ciutats són l'expressió de la voluntat de conviure, s'hi respira l'aire de la llibertat. I la convivència i la llibertat són el millor entorn per somiar el futur.
Les primàries també han de ser un procés de suma per generar lideratges inclusius, col·laboratius, que tornin a fonamentar la política en l'argumentació i el debat. No serà difícil, perquè participar, construir, contribuir, cooperar són signes distintius d'identitat dels barcelonins. Només cal veure el seu ric teixit associatiu, del qual molts de nosaltres procedim.
Primàries per fer ciutat. Aquest procés d'obertura ha de desembocar en una proposta compartida d'un nou relat per a Barcelona. Un projecte sòlid que faci front a una concepció de ciutat feta des de la improvisació; on no hi ha cap visió; que prioritza la marca sobre el model; que posa en venda l'espai compartit; que renuncia al lideratge dels recursos públics i delega en el mercat la definició de la seva essència.
Davant d'un plantejament polític que nega la ciutat, que la supedita i la menysté, hem de definir una proposta que hi cregui. Perquè és la que pot donar una resposta més adequada als desafiaments de futur, on fracassa el vell model d'Estat amb les seves fronteres. Un projecte amb un horitzó definit i perceptible, que expliqui com reconstruir la solidaritat davant l'increment de les desigualtats. Que recuperi la idea de ciutat inclusiva, amb uns serveis públics forts i una ciutadania activa. Que doni resposta a un capitalisme desbordat que arrasa amb drets socials i amenaça la fesomia de Barcelona, els seus usos i la forma de vida, davant la inhibició dels que ens governen. Una proposta que afirmi que avui la confiança en el futur vindrà de la connectivitat, i de la capacitat de l'economia urbana de generar oportunitats en forma d'ocupació. Un projecte on la creativitat sigui la base de l'economia del futur, de la cultura i, en conseqüència, de la nostra pròpia identitat com a ciutat.
Construir un nou projecte en una ciutat democràtica és fer-ho de forma compartida, responent a les preguntes que es fan els ciutadans. Expressant també dubtes de forma oberta i sincera. Les primàries entroncaran d'aquesta manera amb les qualitats democràtiques de Barcelona, la seva capacitat de treball associatiu, d'innovació social i de cooperació.
La democràcia a la ciutat pot ser, sens dubte, un motiu d'esperança en un món globalitzat on la lògica del mercat està guanyant la batalla a la ciutadania. Barcelona ja va combatre i va vèncer, fa més 30 anys, la vella política, la vella economia, o el vell urbanisme. Ara tenim l'oportunitat de tornar-ho a aconseguir.
No és política. És Barcelona.
